Quan parlem de grans xifres, grans potències i
grans discursos, sovint oblidem
que el que és més important, més saludable i
més beneficiós ho tenim ben a prop.
També és veritat que, de tant mirar a la
llunyania de les grans constel·lacions,
descuidem o abandonem realitats tan
bàsiques com un arbre,
o com el mateix fet de respirar.
Quantes civilitzacions han acabat convertides
en desert per maltractar allò més
viu, allò més autèntic, allò
més ple d'energia... Quantes ciutats, avui dia, estan
plenes de malalties
emmascarades, de foscors il·luminades per bombetes i
pantalles, quantes plantes
moren per falta de reg, quant amor
es resseca per falta de
comunicació...
Som natura, i moltes vegades ho oblidem.
Respirem, doncs, ben a prop, alliberem-nos
de les teranyines que atrapen les
nostres ganes de volar. Respirem ben a dins nostre
i tan lluny com somien les
nostres intuïcions més sinceres i boniques.
X. S.
(la vinyeta ja la vaig publicar ací fa un any)
