Amb aquesta tira, que podríem titular "The final countdown", vaig guanyar fa 

uns mesos el primer premi a la millor tira còmica del XXXVII Concurs de 

Còmic "Noble villa de Portugalete". Espere que vos agrade. 

Salut, bons dies tingueu i plens d'alegries.

sense paraules

 

 

Gente pusitiva con ganas de tocar las narices.

 

La piràmide social.

 

(esta vinyeta ja la vaig publicar ací fa dos anys i mig)

 

CONTE DE VIDA i MORT 

Va ser morir-me i començar a pensar en l’origen de la vida. Abans no podia 

fer-ho, estava ocupada. Ocupada pensant en l’origen de la mort.

Soc així, ho reconec, rara, molt. Ma mare deia que des de molt xicoteta jo 

estava sempre capficada en assumptes que ningú més era capaç de veure. 

Mon pare deia que la seua filla tenia molta imaginació. Llàstima que no 

es capfique en imaginacions més profitoses, afegien els dos 

mirant-me amb santa resignació.

No és que jo anara pel món cavil·lant i amollant hipòtesis sense fer res més. 

No, jo contrastava les meues afirmacions amb comprovacions empíriques,

 examinava detalladament cada cadàver al qual podia accedir. No sempre el 

meu entorn entenia l’apassionament que em portava a inspeccionar tota mena 

de criatures en descomposició. Insectes, rates, gats... També humans morts 

que jo volia veure destapant llençols als hospitals i taüts als tanatoris...

Malgrat la incomprensió i la manca de col·laboració de la societat, tot allò, al final,

 va donar resultats i vaig fer un descobriment increïble: L’origen de la mort és la

 vida. Ara, sobretot ara que he mort, sé exactament com funciona això de morir, 

i puc dir sense por a equivocar-me que la mort és una flor que brota de la vida.

I ara és necessari descobrir com s’origina la vida. Seria fàcil afirmar que l’origen

 de la vida és la mort, però les meues primeres exploracions evidencien que és

 simplista i poc rigorós pensar-ho. La mort és un lloc extremadament quiet, no

 veig ací cap indici de gestació ni tampoc rastre d’estímul creador. No, la mort 

no pot ser l’origen de la vida, uns experiments que estic fent indiquen 

que la vida surt d’un esglai profund i horrorós molt allunyat 

de la calma eterna pròpia de la mort.

Un ensurt grandiós i encara indefinible és el punt primigeni que mou tota 

criatura viva. Sí, un espant espectacular brolla quan toque la vida directament

 amb el meu dit analític i fred, o quan l’observe de prop amb els meus ulls plens

 de preguntes. No hi ha excepcions, tots els experiments acaben igual, és

 aproximar-me amb curiositat científica a una persona viva i sorgir d’ella 

un crit esgarrifós que ho fa tremolar tot.

Però encara és prompte per a treure conclusions definitives. 

Continuaré investigant.

 

Vinyeta gran format per a la perruqueria RosTres de Castelló.