Vinyeta gran format per a la perruqueria RosTres de Castelló.
dissabte, 28 d’octubre del 2023
dilluns, 23 d’octubre del 2023
No és justificable, això que està fent el govern de Netanyahu, és injustícia.
I el suport que li estan donant tants governs, tantes potències mundials, diu
ben clar qui mana en eixos governs, en eixes potències inhumanes. La majoria
de les poblacions de tants i tants països no ho volem, això. Volem viure i deixar
viure. No volem ni terrorisme de Hamàs ni terrorisme d'estat. No volem eixa
crueltat, eixe odi, eixes mentides. Estem farts i fartes de veure com les classes
dirigents juguen al Monopoly o al Risk amb les nostres vides. Com es fan riques
a costa de la nostra suor, de la nostra sang i del nostre patiment.
No en el nostre nom, el genocidi i l'odi. Volem fer l'amor, la cultura i la pau.
Sí, fem l'amor i no el netanyahu.
dissabte, 21 d’octubre del 2023
dimarts, 17 d’octubre del 2023
El conductor ha entrat en el carrer i no tardarà a obrir amb el comandament a
distància la porta. Sempre sent certa
tensió en eixos moments, al final del carrer
hi ha un semàfor i quan està
arribant al garatge ell sempre mira pel retrovisor,
no li agrada fer esperar a
cap cotxe mentre la porta s’obri. A prop del semàfor
hi ha cotxes que acceleren
i no entenen que algú els faça parar, just a quinze
o vint metres d’un semàfor
en verd. Però avui és diferent, encara no ha
arribat a la porta i el conductor
frena, un cotxe davant seu posa l’intermitent
i vol aparcar en bateria. És un vehicle
llarg amb una L al vidre de darrere,
el conductor veu que la L està torta i
mira pel retrovisor, no hi ha ningú
darrere i espera, seran només uns segons.
O no. El novençà o la novençana no s’aclareix i el vehicle no acaba d’entrar bé,
per moments sembla que ja quasi ho té però
sempre es queda a dos o tres
pams de deixar l’espai suficient perquè la
circulació del carrer puga continuar.
El conductor fa dècades que es va treure
el carnet, i amb dues mirades sap que
l’única solució per al vehicle llarg és
eixir i tornar-ho a intentar fent una volta
més ampla, o buscar un altre lloc on
aparcar. Mira pel retrovisor, veu que ja té
un cotxe parat al darrere però té
espai suficient i fa marxa enrere i li deixa lloc
al vehicle per si vol eixir còmodament.
Res no canvia, davant seu només hi ha
moviments curts cap enrere i cap endavant
que no solucionen res. I el retrovisor
diu que darrere van frenant més cotxes i
alguns ja comencen a tocar la botzina.
És primera hora d’una vesprada d’octubre, és eixa hora quan les ciutats desperten
del breu descans i no tothom desperta d’igual
manera. El nostre conductor i tres
conductores de diferents edats mantenen la
tensa neutralitat típica d’allò que
diuen comunitat internacional, un parell ja
remuguen i prompte es transformaran
en un insecte monstruós i en un netanyahu,
i finalment un altre surt del seu
cotxe i passa al costat del conductor dient
Lleva la L, no sabe. I és ell, un
home d’uns quaranta anys, amb accent
d’immigrant romanés i cara de
bona persona, qui amb paraules amables i
decidides aconsegueix donar-li
al vehicle llarg les indicacions exactes per a
fer-lo eixir. I el vehicle
se’n va i el conductor somriu a l’home i li diu Bien
hecho, i un
corrent d’empatia els uneix durant un o dos segons.
La circulació torna a la normalitat i més avant, amb el semàfor verd canviant
a taronja, el conductor entra a poc a poc
en el garatge amb les paraules del
romanés encara en l’oïda, les paraules que
demanaven al carrer comprensió
per a qui només necessitava una mica d’ajuda. I
pot veure pel retrovisor a un
cotxe o un àngel exterminador passant a tota
velocitat, i baixant la rampa
escolta la frenada sobtada i l’esclafit d’un xoc
molt violent.
El conductor no sap què fer, mentre el garatge l’engoleix i la porta es tanca
darrere d’ell, ha oblidat encendre les llums del
cotxe i es mou per les fosques fins
a frenar en algun lloc indefinit. No sap
què pensar. Només respira profundament,
apaga el motor i es transforma en núvol
que plou damunt d’un poble que té set.
Etiquetes de comentaris:
humor gràfic,
humor gráfico,
XimoTextos
diumenge, 15 d’octubre del 2023
Era un país ben estrany, aquell. Després del
noranta-nou venia el mil.
I, clar, després del mil noranta-nou ja estava ací el
dos mil. I potser el pitjor
problema no era la buidor que de tant en tant
foradava la taula numèrica, és
veritat que els desgavells a l’hora de fer
càlculs eren sempre catastròfics, però
era un problema menor si el comparem amb
els forats que afectaven el
llenguatge parlat i escrit. Les paraules culpables
d’acollir la seqüència CENT
estaven absolutament prohibides, i per tant en
aquell país ningú tenia memòria
reCENT, o dissimulava i feia veure que no la
tenia, ni podia ningú rememorar
esdeveniments de les CENTúries passades. Els
mil·lennis sí que eren permesos,
però si algun llibre d’història s’atrevia a
parlar dels CENTurions romans,
els llibres eren cremats, i esborrats i, per si
cas, també afusellats.
Tampoc estic dient jo ara que tot en aquell
país fora roín, una cosa bona
era que la seua constitució no permetia de cap de
les maneres el CENTralisme i,
per tant, les perifèries gaudien, en teoria, de
bona salut. Dic en teoria perquè
en la pràctica, i ja parlant d’economia, la
gent mai tenia un CÈNTim.
En resum, era un malson fet realitat, aquell
país, encara que era impossible,
per llei, ser indeCENT, hi havia una flaire de
cosa podrida i tancada, la gent
guardava paraules que les pensava però no
s’atrevia a dir-les, i a més les
paraules permeses havien de sonar sempre
monòtones i avorrides:
els acCENTs eren il·legals. Sí. Qualsevol acCENT era
perseguit
i per tant al final ningú parlava ni escrivia res.
En fi, era un país descolorit. Els colors,
tots, s’havien exiliat a altres països,
cansats de ser acusats de terroristes
iridesCENTs. I parlant d’acusacions,
només direm, i amb això acabarem, que la
justícia era inexistent. Per què?
És fàcil, els jutges i les jutgesses no
podien conCENTrar-se i no podien dedicar
més d’un segon a cada nou cas, el
temps suficient per a recordar la llei
suprema: En aquell país cap persona era
considerada innoCENT.
dimecres, 11 d’octubre del 2023
dissabte, 7 d’octubre del 2023
Quasi 3 mesos sense penjar res ací... Ja era
hora, no? Bé, no sé si és hora o no,
però hui vos porte una vinyeta per a la
perruqueria RosTres de Castelló. No sé si
vos agradarà tant que ho celebrareu
amb unes copetes de xampany, o de xampú,
però en tot cas jo volia dir que
durant l’estiu he escrit una novel·la, la vaig
acabar fa una setmana i és la
meua primera novel·la en català. Els últims
dies he estat enviant-la a
editorials i ja veurem què passa.
I parlant de coses que passen, he estat molt
absent estos mesos, concentrat
en els afers literaris, però no tant com per a no
saber què ha succeït en el món.
En juliol va haver-hi eleccions, va guanyar
algú que no sé qui és i va perdre algú
que no sé que vol fer, però per fi tots
els partits espanyols estan d’acord en
celebrar un referèndum d’autodeterminació
de Catalunya, dels Països Catalans,
d’Euskal Herria i de l’illa de Perejil,
però no acaben d’aclarir-se amb les dates,
uns ho volen per a Nadal i altres ho
volen per a Tots Sants, i a més a més Box
insisteix a fer-ho el 9 d’octubre, dia
que es commemora l’entrada del rei Jaume I
en la ciutat de València. En fi,
parlant de reis i de corones d’Aragó, també he
sabut que la princesa Leonor ha
fet la jura de bandera en l’Acadèmia de la Pau
de Saragossa, on ha aprés a
rescatar immigrants a la mar Mediterrània, a partir
d’ara la futura reina
dedicarà la seua vida a les persones refugiades i farà del
palau de la Zarzuela
un gran centre d’acollida. El rei emèrit ja ha anunciat
que col·laborarà amb la
seua neta i que li donarà puntades als collons als
xeics d’Arràbia Maldita. I
parlant de masclistes, em vaig assabentar d’allò
del mascle alfa de la
Federació Espanyola de les Arts, que és, com tothom sap,
la federació amb més
practicants, per darrere de la Federació Espanyola de
Literatura. I parlant de
llibres, quina tragèdia això de l’incendi a una llibreria
de Múrcia, hi ha
tantes llibreries al país veí, i tanta gent lectora, que les
llibreries sempre
estan plenes i damunt no compleixen amb
les mesures de seguretat. Clar, tanta
cultura no
pot ser bona, al final passen coses així...
I un altre dia parlaré del canvi climàtic, i de com ja s’està fent tot
el necessari per a cuidar el planeta on vivim, però ja
me n’he d’anar a
prendre unes copetes de xampú, que estem en octubre i l’estiu
encara
fa suar molt i m’he de netejar el cap... A veure si arriba prompte
desembre i podem gaudir de la primavera!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)