Esto es un microrrelato que, justo cuando estaba 

a punto de llegar a algún sitio, llegó al fin.

 

Una tira còmica de fa uns anys.

 

Vinyeta gran format per a la perruqueria RosTres de Castelló.

Sí, hi ha molt de text, ací el teniu per si voleu llegir-lo més còmodament:

 

El Pregó dels nostres pèls

 

Els perruquers de la ciutat

i perruqueres de Castelló

tenim hui la satisfacció

de fer saber al veïnat:

 

Que ja el dia és arribat

de soltar la cabellera,

i qui tinga la calba plena

de llustre pur i verdader,

que la mostre al poble sencer

sense vergonya i sense pena.

 

I com fa segles que tenim

la saviesa i l'honor

d'afaitar-nos la coentor

per les séquies i els camins,

ara serem pixavins

i ens pentinarem orgullosament

els pocs o molts pèls que tinguem.

 

Perquè els monyos castelloners

són dignes entre els primers

dels més elegants europeus.

 

Anar de romeria a la perruqueria

no és, tan sols, anar a la barberia,

és deure que manifesta

un bigot de genealogia.

 

Perquè... Quin fill oblidaria

els bigots paternals... i maternals?

Fadrins i casades, fadrines i casats,

bevem de la marraixa

que mig plena o mig buida rega

el pèl que naix on brolla la festa.

 

I com cuidem les nostres canes,

blanques i negres o tintades en un toll,

no vindran polls ni pastarem empastres,

cantarem un gol del Castelló.

 

I donem ja la benvinguda, festejades

per raons d'alegria i de cor,

a les cançons que fan comboi

i donen color a l'alegria descolorida.

I si patim un bac, tenim locions anticaiguda,

i si ens pica el desfici...

...ens pentinarem els somnis amb una dolçaina, un tabalet i un crit:

Magdalena Vítol!

 

(I que Bernat Artola ens perdone per pentinar així el seu Pregó original)