Vinyeta gran format per a la perruqueria RosTres
de Castelló.
Sí, hi ha molt de text, ací el teniu per si voleu llegir-lo més
còmodament:
El Pregó dels nostres pèls
Els perruquers de la ciutat
i perruqueres de Castelló
tenim hui la satisfacció
de fer saber al veïnat:
Que ja el dia és arribat
de soltar la cabellera,
i qui tinga la calba plena
de llustre pur i verdader,
que la mostre al poble sencer
sense vergonya i sense pena.
I com fa segles que tenim
la saviesa i l'honor
d'afaitar-nos la coentor
per les séquies i els camins,
ara serem pixavins
i ens pentinarem orgullosament
els pocs o molts pèls que tinguem.
Perquè els monyos castelloners
són dignes entre els primers
dels més elegants europeus.
Anar de romeria a la perruqueria
no és, tan sols, anar a la barberia,
és deure que manifesta
un bigot de genealogia.
Perquè... Quin fill oblidaria
els bigots paternals... i maternals?
Fadrins i casades, fadrines i casats,
bevem de la marraixa
que mig plena o mig buida rega
el pèl que naix on brolla la festa.
I com cuidem les nostres canes,
blanques i negres o tintades en un toll,
no vindran polls ni pastarem empastres,
cantarem un gol del Castelló.
I donem ja la benvinguda, festejades
per raons d'alegria i de cor,
a les cançons que fan comboi
i donen color a l'alegria descolorida.
I si patim un bac, tenim locions anticaiguda,
i si ens pica el desfici...
...ens pentinarem els somnis amb una dolçaina,
un tabalet i un crit:
Magdalena Vítol!
(I que Bernat Artola ens perdone per pentinar
així el seu Pregó original)
