"En el temps de la cibernètica, l'important és saber parar una màquina."

Joan Fuster

 

«No és que els forts abusen de la força: és que la força, en si, 

ja és un abús, i sempre. Cal tenir-ho ben present, això. I hi ha mil

 maneres de força, o siga, de "superioritat amenaçadora." 

La mateixa intel·ligència pot ser-ne una».

Joan Fuster

 

Si tu i jo som illes, cuidem el mar que ens uneix.

 

"I va arribar el dia en què el risc que representava romandre 

tancada en el capoll era més dolorós que el risc de florir".

Anaïs Nin

 

Alliberar, alliberada, alliberant. Allibere, alliberes, allibera... 

És el verb alliberar eixe animalet juganer que sempre vol conjugar-te 

en present. I dic animalet o dic ànima o dic ànim amiga quan la 

immensa motxilla on caben tots els deserts immobilitzen el camí, 

i te’l claven a la pedra d’un gel brut i arraconat. I dic clavada o dic 

clau o dic mulla’t amb l’aire l’aigua el sol la llibertat juganera canta 

i balla dins i fora nostre, potser ara salta i va per les tendres teulades... 

I dic o dius o dic que vius i mors i vius i no pots amagar-ho: la melangia

 (eixe megàlit silenciós amb megàfon) t’ofegue la mirada la llengua la

 mel del cor i tu, abella tancada foradada pel teu propi fibló, caus del

 quiet armat gelat venjatiu pedestal i feble i forta desfàs llàgrima 

desfàs infern desfàs paradís i plores plores i plores enlairada encara 

per les branques de ton pare de ta mare i les àvies i els avis plouen 

amb tu. Plores xiqueta plores dona plores amiga i plorem respirem 

l’amor tot l’amor tot eixe amor que et deixa delicadament en el nu

 present, i et desnuga els cabells els pensaments i els passats que 

ja no podran tornar a ser, i t’allibera a tu a tu a tu lliure cos lliure 

ànima lliure lletra pintura gest i música i flors. Blanques i roges 

i morades i blaves i negres i verdes flors paraules dibuixos i cançons. 

I et mous, com tu vols et mous, i eixe animalet juganer que sempre 

vol conjugar-te en present somriu. I els animalets, tots els animalets 

que viuen i moren i viuen en tu, alliberen allibereu alliberem allibera... 

I obrin pas al pas de la dona alliberadora.

“Les persones menyspreades són invisibles i per això saben tantes coses, 

que els qui les meyspreen es farien creus si se n'adonessin”

Isabel-Clara Simó

Wing no és una puta. És una noia a qui han fet puta. Un tros de cel, 

d'Isabel-Clara Simó, és una novel·la curta que vaig llegir en dos dies intensos i 

és colpidora però és bonica, com la protagonista, una xinesa que amb 8 o 9 anys 

(ella mai sabrà quina és la seua edat exacta) és venuda i transportada a 

València per a fer això que no vol fer: donar plaer a canvi de diners. 

Perdrà la virginitat a preu d'or i l'explotaran com a entreteniment 

de pedòfils fins que la llencin al carrer a preus baixos.

I farà també, gràcies a un proxeneta que la salvarà de la misèria, de puta de luxe. 

I ella, tot i això, no es rendirà i voldrà eixir del món lleig, malalt i fastigós: 

"Jo no sóc de ningú. Ni que em mateu seré de ningú". Wing sap fingir plaer, 

i sap riure's de tots aquells que pensen que pots intimar amb algú pagant-li 

cinquanta o dos-cents o cinc mil euros. I és cert que Wing és una persona menyspreada 

i invisibilitzada, però ella a si mateixa no es menysprea, ni s'invisibilitza. És 

(i això és excepcional avui, ahir i demà, dins i fora de la prostitució) una persona 

que no ha renunciat a la seua essència, a allò que la fa ser, precisament, persona.

Wing decideix que no és una mercaderia. I haurà de pagar un preu alt, molt. 

Però aconseguirà el seu tros de cel, la seua llibertat. Com? Hauràs de 

llegir la novel·la d'Isabel-Clara Simó per saber-ho.

"Dins de nosaltres hi ha quelcom que no té nom,                              

eixa cosa és el que som."                              

                     

José Saramago                                  

SOMRiURE 

Som la pau que fa front 

a la violència, amb la raó 

i amb el seu 

Somriure 

Som el cant dels ocells 

que entren i surten de la presó 

i no es rendeixen 

i no obliden el teu 

Somriure 

Som lliures de volar 

i de voler, i d'estimar 

la nostra vida sense 

por i amb els 

nostres 

Somriures 

Som la dona maltractada 

l'home humiliat, el xiquet 

abandonat que es va ofegar en 

aquell desert de llàgrimes. No. No 

oblidem. No oblidarem mai 

que ho som 

Somriures 

I ens vindran a buscar 

potser de matinada, però 

som llavor que creix per tot arreu 

i som la veu que brolla i acarona 

el més íntim i bonic 

Somriure 

Som la cançó que sempre comença 

quan creiem que ho hem perdut tot 

Ximo Segarra 

)) som la cançó que mai s'acaba - Obrint pas (( 

)) per això cantem, amb orgull, contra tots els 

poderosos, que estan famolencs, d'encaixar, 

els queixals als nostres ossos - Apa (( 

MOLTES MANERES DE MATAR 

Hi ha moltes maneres de matar. 

Poden enfonsar-te un ganivet al ventre. 

Negar-te el pa. 

No curar-te quan estàs malalt. 

Entaforar-te en un habitatge penós. 

Empènyer-te al suïcidi. 

Torturar-te fins la mort mitjançant el treball. 

Dur-te a la guerra, etc. 

Només algunes d'aquestes coses estan prohibides en aquest estat. 

Bertolt Brecht

El país més armat? 

(( la versión en castellano, AQUí )) 

(( la versión en castellano de esta viñeta, AQUí )) 

(( Casa nostra, casa vostra )) 

(( La versión en castellano de esta viñeta: 

Manos arriba, esto es un Acapu - Mi Lápiz ))

(( la versión en castellano de esta viñeta puedes verla en Mi Lápiz y en Manos arriba, esto es un Acapu )) 

La versión en castellano de esta viñeta, en Mi Lápiz y en Manos arriba, esto es un Acapu. 

Campionat mundial de desafiaments. 

(( la versión en castellano de esta viñeta, en Mi Lápiz ))

(( si quieres ver la versión en castellano, puedes hacerlo en Mi Lápiz ))

(( En Mi Lápiz puedes ver la versión en castellano de esta viñeta ))