dimecres, 19 de febrer del 2020






Les persones menyspreades són invisibles i per això saben tantes coses, 
que els qui les meyspreen es farien creus si se n'adonessin

Isabel-Clara Simó














Wing no és una puta. És una noia a qui han fet puta. Un tros de cel
d'Isabel-Clara Simó, és una novel·la curta que vaig llegir en dos dies intensos i 
és colpidora però és bonica, com la protagonista, una xinesa que amb 8 o 9 anys 
(ella mai sabrà quina és la seua edat exacta) és venuda i transportada a 
València per a fer això que no vol fer: donar plaer a canvi de diners. 
Perdrà la virginitat a preu d'or i l'explotaran com a entreteniment 
de pedòfils fins que la llencin al carrer a preus baixos.

I farà també, gràcies a un proxeneta que la salvarà de la misèria, de puta de luxe. 
I ella, tot i això, no es rendirà i voldrà eixir del món lleig, malalt i fastigós: 
"Jo no sóc de ningú. Ni que em mateu seré de ningú". Wing sap fingir plaer, 
i sap riure's de tots aquells que pensen que pots intimar amb algú pagant-li 
cinquanta o dos-cents o cinc mil euros. I és cert que Wing és una persona menyspreada 
i invisibilitzada, però ella a si mateixa no es menysprea, ni s'invisibilitza. És 
(i això és excepcional avui, ahir i demà, dins i fora de la prostitució) una persona 
que no ha renunciat a la seua essència, a allò que la fa ser, precisament, persona.



Wing decideix que no és una mercaderia. I haurà de pagar un preu alt, molt. 
Però aconseguirà el seu tros de cel, la seua llibertat. Com? Hauràs de 
llegir la novel·la d'Isabel-Clara Simó per saber-ho.