El planeta Acapu

Sense paraules vull dormir, sense punxes ni fredors. Amb ningú a la meua vora 

i amb tots els somnis que van ser bonics, i que encara són amb mi.

Sense esperar vull dormir, i amb tota la son i tota la sort que no vaig tenir. Amb el sol i 

la lluna, i el paisatge amic fet coixí, escoltant respirar en silenci el darrer pensament.

Sense patir vull dormir, i recordar tota la sort que vaig tenir, i tots els jocs que vaig 

saber jugar amb els núvols i la pluja. I que ningú em desperte mai. 
Sense temps vull dormir, sense espai ni pressa, cap presagi rosegant les parpelles, cap 

camí buscant destins al meu voltant, només un rastre fi, només descans sense final. 

Amb la muntanya vull dormir, sentir que cada roca és mà dolça que acaricia, ferma 

i suau, tot allò que vaig trobar, tot allò que vaig perdre per sempre.

I després, si això és possible, si hi ha després, vull que el vent em dibuixe un rierol al 

pit, i s'emporte l'últim somriure de l'arbre que jo volia ser, i que no vaig poder ser.

-Ximo Segarra-