No diré en qui em
vaig inspirar per a fer esta vinyeta. Només diré que
és “remake”
d’una que vaig fer fa 5 anys. Recorde una nit de festes,
jo enyorava una nit de
descans tranquil i algú intentava fer
alguna cosa pareguda a cantar, envoltada
d’una orquestra
que feia massa soroll
per al meu gust.
De vegades dibuixar (mal o bé) (potser el que
jo faig és alguna cosa
pareguda a dibuixar) és l’única manera que tinc d’entendre
(o senzillament suportar) segons quins moments de la vida
(o alguna cosa
pareguda a la vida).
