La versió original d'esta vinyeta és de
fa 10 anys, i no és ara la primera
vegada que faig un
"remake", perquè és un tema que m'inquieta. Quin és el
tema que
m'inquieta? Això del positivisme extrem i allò de mirar sempre
cap
amunt i créixer fins a tocar el cel dels nostres somnis. M'inquieta
perquè
és facilíssim obsessionar-se i quedar-se a viure en els mons
de Yupi, i a més a més
perquè és bo i necessari en la vida mirar també cap
avall. Sí, de tant en tant va bé
mirar-se els peus, per exemple. No oblidem que
els arbres més alts tenen el costum
de tindre arrels, més profundes o
menys, però tenen arrels, i les arrels no van per
la vida buscant la llum del
sol. La vinyeta toca també el tema de l'obligatorietat,
i podria parlar un
poquet d'això, però no em ve de gust i no estic
obligat a fer-ho, així que no
diré res més.
Bon divendres i fins a un altre dia!
