dimecres, 31 de març del 2021
dilluns, 29 de març del 2021
És molt habitual, quan la gent parla de política, parlar a soles. Però la
A la persiana li és enterament igual si qui té el poder és esquerrà o dretà,
Parlem, doncs, de llibertat: "És molt fàcil ser conformista, és molt difícil
Però Adela també ha mencionat el conformisme, eixa comoditat que,
I és que pensar la societat és un acte quotidià i és un acte de
diumenge, 28 de març del 2021
divendres, 26 de març del 2021
Escena del desert basada en fets reals somiats pel Cactus.
Qualsevol paregut amb la ficció és pura realitat.
dimecres, 24 de març del 2021
Tenía pendiente reseñar aquí dos publicaciones de dos concursos
en los que participé el año pasado, de normal participo en concursos
dimarts, 23 de març del 2021
diumenge, 21 de març del 2021
És millor bandera la natura. I millor geometria la que dibuixa bondat.
Primavera, obri els pètals d'un bon plat i que ningú patisca fam.
És millor llum la del sol. I millor espill el que t'escriu lluna poesia.
Primavera, furta-li a cada palau cruel, furta-li a cada lladre que
És millor bandera la pau. I millor geometria l'abraçada. I és millor
Primavera, reviscola. I fes brotar saviesa i comprensió. No deixes,
És millor llum la teua, flor que alça l'alegria. Regala'ns, si vols, l'espill
Estima'ns amb força, primavera, perquè volem gaudir-te tota.
divendres, 19 de març del 2021
dimecres, 17 de març del 2021
"És cada vegada més necessari afirmar, amb tota claredat, que en
dimarts, 16 de març del 2021
dilluns, 15 de març del 2021
Me hizo mucha ilusión (y mucha realidad) que Elysa me pidiera dos
El caso es que las dos tazas no le duraron mucho en casa. ¿Por qué?
divendres, 12 de març del 2021
Esta es la historia de una cajica. O de un cajica, porque en esta historia
romperemos los concordancias de género. Sí, y también infringiremos las
concordancia de números. Y, ya puestos, contaremos un historias donde
el cajica no es el protagonistas, porque las vida a veces es así, una regla
torcidas, unas cuadrícula curvilíneos, un recipientes que decide no albergar
en sus interior ya más nada, y van por ahí ligera, etéreos,
sin pesa ni peso ni pesares tampoco.
Esta es, en fin, el historias de un psicóloga que una día
suicidaron su títulos académicas y su prestigios profesional y
renació en unos lugar que no tenían ducha calientes ni comida
asegurados ni mucha guion que seguir. Sí, la psicólogo se mudó,
se renacieron, se resucitó y, también, se eructaron bien a gusto y
Poca futuro tiene el psicóloga, dicen el malos lenguas, pero yo
la vi pasar por debajo de mis ventana y el sonrisa que le amanecían
era tan hermosos que la marco de mi ventanas se desperezó y también
el persiana y la cristales y las pared se derritió y la mundo, desde entonces,
ya no son el misma, pero hay una mimo que me mima y con esas, el
Y colorín colorada, estas cuento se han acabado.
Si te ha gustado, sonreíd y vacía el cajica que tengas
más a manos. O más al pies.