placas tontónicas
dijous, 31 de març del 2022
dimecres, 30 de març del 2022
Recorde la cançó de Sau, aquella que diu "cada dia en algun lloc surt
el tren de mitjanit" i pense com seria el tren de mitjanit trobant-se
amb el tren de migdia, potser seria una trobada desastrosa, un accident
frontal a tota velocitat, o potser els trens es desviarien en una eterna i
lenta via morta. Però també podrien ser dues casetes que sabrien dir-se,
amb un bes, allò de "no en tinc prou amb somiar, necessito desfer-me
d'aquest pes que em lliga el cor". O també podem dir que tothom som
la nostra foscor i la nostra llum, el nostre tren i la nostra caseta,
i ho diríem i sabríem que no estem descobrint res nou, i que
saber-ho tampoc soluciona gran cosa, perquè som una societat
de persones i no una persona sola, però podríem continuar
caminant i ser, mentrestant el món no canvia a millor,
el millor tren que puguem agafar i la millor
caseta que puguem compartir.
dilluns, 28 de març del 2022
dissabte, 26 de març del 2022
"Que tothom fos respectat
per tothom
[...] i no hi hagués
necessitat de sortir moviments com
no-violència i
no tinguessin que existir guerres
i coses d'aquest tipus, vull dir,
és molt utòpic tot això,
però vull dir, la societat futura per mi hauria de ser
una gent
que ve a la vida i frueix del món i de la vida, no ve a donar-se cops
contra la paret que és lo que ens passa a nosaltres, vull dir que ja
està bé..."
Ovidi Montllor, entrevistat per Montserrat Roig en el
programa de televisió
"Personatges" (1977 o 1978).
divendres, 25 de març del 2022
dijous, 24 de març del 2022
dimecres, 23 de març del 2022
Ayer en una tertulia de esas bien pagadas alguien dijo algo así:
"La crisis provocada por los transportistas...". Muy bien, todo fantástico
y estupendo, la crisis es nuestra, siempre nuestra, del trabajador o
trabajadora o parado o parada o simplemente superviviente de a pie,
nosotras nos lo guisamos y nosotras nos lo comemos, nunca es la crisis
ni el robo a gran escala (llámalo robo a secas, llámalo robo legalizado)
de las grandes corporaciones con sus grandes beneficios, no, eso es
sano y natural, eso es libre mercado y tal. Y así nos va, muy bien, un
aplauso y a mirar para otro lado, siempre hay cosas mejores o más
urgentes que hacer, no importunemos a las grandes fortunas con
nuestros problemas, ni a los grandes gobiernos ni a las grandes
tonterías que reinan noche y día. Por cierto, la guerra sigue, allí y aquí,
pero para qué sacar las neuronas a pasear, la culpa es del cha cha chá,
o del árbitro o de las energías telúricas del más allá. Todo bien, todo va
a salir estupendamente bien. O eso dicen las lumbreras que nos llevan al
sacrificio (llámalo sacrificio, llámalo matadero legalizado). Hasta luego,
otro día contaré algo divertido. O no. Visto lo visto, qué más da.
dilluns, 21 de març del 2022
Llueve con fuerza en La Plana y también en Las Montañas,
y en días así Un verso no sabe si vuela o si le flotan las branquias.
Si muere o si vive, si es tierra o si es aire pero qué más da, en días así
Un Verso va a la deriva y el agua lo lleva y lo llueve y el agua es locuela,
como él. Y por eso juega en el charco sin importar la hora ni el lugar.
Imagina que ese charco es su hogar, y que ahora es el mar más
grande de la galaxia y que viaja sin rumbo hacia
aquel verso perdido que hoy es él.
dissabte, 19 de març del 2022
Vinyeta gran format per a la perruqueria RosTres de Castelló.
Ja fa un parell de setmanes que està penjada en la porta de la
perruqueria, però és hui quan la publique ací, coincidint amb
el començament de les Festes de la Magdalena.
divendres, 18 de març del 2022
dijous, 17 de març del 2022
dimecres, 16 de març del 2022
dimarts, 15 de març del 2022
"La guerra que vendrá
no es la primera.
Hubo otras guerras.
Al final de la última
hubo vencedores y vencidos.
Entre los vencidos,
el pueblo llano pasaba hambre.
Entre los vencedores
el pueblo llano la pasaba también".
Bertolt Brecht
dilluns, 14 de març del 2022
elles sinó per a, per exemple, una companya de treball :-)
I per això hui estic triplement agraït: gràcies a Ana per fer-me l'encàrrec
d'eixa tassa de la pereta dolça, gràcies a Mònica per dues de les tres
fotos que publique hui ací i gràcies també a Laura pel seu somriure :-)
diumenge, 13 de març del 2022
Triangle amorós: el submarí somiador i humit, la lluna plena i seca, i la música senzilla i atrevida.
divendres, 11 de març del 2022
Mucho caradura, poca diversión, decía la canción o si no lo decía
lo digo yo. Poca diversión y poca paz. Los y las caraduras de alto standing
se hinchan y se hinchan como aquel señor glotón de "El sentido de la vida"
de Monty Python y explotan dejándolo todo hecho un desastre. Lo
sorprendente es que a los y las caraduras de alto éxito se les
considera altamente inteligentes, sí, es curiosa esa identificación
entre éxito personal y mucho acumular. Esos bichos lideran el
crecimiento insostenible hasta el punto que ya conocemos,
un punto muy muy chungo. Pero no lo ven ni lo quieren ver,
les ciega ese acumular mucho muchísimo, mucho oro o
mucho dinero o muchas propiedades o muchos títulos
de campeonato, de liga, de copa o de grand slam o de
trajes caros o de cirugías estéticas o de lo que
se ponga por delante. Y en ese mundo vivimos,
un mundo tonto y más bien feote donde por
suerte todavía hay, en algunas ventanas,
repintadas o no, bombardeadas o no,
acristaladas o no, gente que ni
es caradura ni se traga las
(sin)razones de los más
convincentes caraduras.
Hasta luego, caritas de lluvia y sol, me voy a ver
llover, que por aquí eso no suele suceder y
además de momento no pasan factura
por gozar de tan grato espectáculo.
dijous, 10 de març del 2022
dimecres, 9 de març del 2022
Alliberar, alliberada, alliberant. Allibere, alliberes, allibera...
És el verb alliberar eixe animalet juganer que sempre
vol conjugar-te
en present. I dic animalet o dic ànima o dic ànim amiga quan la
immensa motxilla on caben tots els deserts immobilitzen el camí,
i te’l claven
a la pedra d’un gel brut i arraconat. I dic clavada o dic
clau o dic mulla’t
amb l’aire l’aigua el sol la llibertat juganera canta
i balla dins i fora
nostre, potser ara salta i va per les tendres teulades...
I dic o dius o dic
que vius i mors i vius i no pots amagar-ho: la melangia
(eixe megàlit silenciós
amb megàfon) t’ofegue la mirada la llengua la
mel del cor i tu, abella tancada
foradada pel teu propi fibló, caus del
quiet armat gelat venjatiu pedestal i
feble i forta desfàs llàgrima
desfàs infern desfàs paradís i plores plores i
plores enlairada encara
per les branques de ton pare de ta mare i les àvies i
els avis plouen
amb tu. Plores xiqueta plores dona plores amiga i plorem
respirem
l’amor tot l’amor tot eixe amor que et deixa delicadament en el nu
present, i et desnuga els cabells els pensaments i els passats que
ja no podran
tornar a ser, i t’allibera a tu a tu a tu lliure cos lliure
ànima lliure lletra
pintura gest i música i flors. Blanques i roges
i morades i blaves i negres i
verdes flors paraules dibuixos i cançons.
I et mous, com tu vols et mous, i
eixe animalet juganer que sempre
vol conjugar-te en present somriu. I els
animalets, tots els animalets
que viuen i moren i viuen en tu, alliberen
allibereu alliberem allibera...
I obrin pas al pas de la dona alliberadora.
Etiquetes de comentaris:
No som ningú... O sí?,
versos en valencià
dilluns, 7 de març del 2022
Hoy diré poco de mi cosecha, copiaré dos citas y me
quedaré tan a gusto. La primera cita es
de la Wikipedia:
“El feminismo es un movimiento político y social, una teoría política
y
una perspectiva filosófica que
postula el principio de igualdad de
derechos de la mujer y el hombre. El
feminismo lucha por el
reconocimiento de las mujeres como sujetos humanos y de
derecho
y sostiene que ningún ser humano debe ser privado de ningún bien
o
derecho a causa de su sexo. Busca conseguir que las mujeres
tengan
iguales libertades que los hombres y eliminar la dominación
y violencia de los varones sobre las
mujeres”.
La segunda
cita es de una persona que siempre que la veía y la
escuchaba en la tele,
cuando yo era niño, me hacía sentir bien.
Ella, Gloria Fuertes, no hablaba a los niños o a las niñas o a
cualquier otro
género que pudiera estar escuchándola, ella iba
directa a eso que somos y que
no tiene ni género ni edad. Poco
la invitaban a la tele, a ella y a muchas
otras personas de
aquella época que tenían mucho que decir y además lo decían
de esa
manera tan rebosante de humanidad de la buena… Ahora, en esta época,
sigue pasando eso, las mayores audiencias de la tele, de la radio, de las
redes
sociales y de los youtubes no van a lo nutritivo, a lo que da vigor
mental y
emocional… Pero he dicho que diré poco de mi cosecha y ya
me estoy pasando de
frenada, así que no acabaré con una cita de
Gloria Fuertes, mejor que sean dos.
Ahí va la primera:
“En amor vale
todo menos hacerse daño”.
Y ahí va la segunda:
“El que tiene amor da amor. / El que tiene miedo da miedo. / Mira Irene, / se da lo que se tiene”.
Etiquetes de comentaris:
Cita con Acapu,
Rip & Dep,
XimoTextos
diumenge, 6 de març del 2022
Un fragmento del manifiesto que hizo José Saramago en marzo de 2003:
“Hasta ahora la Humanidad ha sido siempre educada para la
guerra, nunca para la paz. Constantemente nos aturden las orejas
con la
afirmación de que si queremos la paz mañana no tendremos
más remedio que hacer
la guerra hoy. No somos tan ingenuos para
creer en una paz eterna y universal,
pero si los seres humanos hemos
sido capaces de crear, a lo largo de la
historia, bellezas y maravillas
que a todos nos dignifican y engrandecen,
entonces es tiempo de
meter mano a la más maravillosa y hermosa de todas las
tareas:
la incesante construcción de la paz. Pero que esa paz sea la paz
del respeto
humano, no la paz de una sumisión y de una humillación
que demasiadas veces
vienen disfrazadas bajo la mascarilla de una
falsa amistad protectora. Ya es
hora de que las razones de la fuerza
dejen de prevalecer sobre la fuerza de la
razón. Ya es hora de que
el espíritu positivo de la Humanidad que somos se dedique a
sanar las innúmeras miserias del mundo”.
Y otro fragmento, también de aquel manifiesto de Saramago:
“Sin paz, sin una paz auténtica y justa, no habrá derechos
humanos.
Y sin derechos humanos la democracia nunca será más que una ofensa a la razón”.
Y sin derechos humanos la democracia nunca será más que una ofensa a la razón”.
Etiquetes de comentaris:
Acapu's tiny things,
Cita con Acapu
divendres, 4 de març del 2022
És la primera vegada que publique ací esta vinyeta,
encara que ja fa quasi 3 anys que la vaig fer. I diria ara en qui
em
vaig basar per a fer-la, però no ho recorde, segurament no va ser
un homenatge
o burla o al·lusió a ningú en especial, probablement
només volia criticar d'una
manera divertida eixe costum contemporani
de fer-se autoretrats a tota hora i
en tots llocs. I, és clar, no ho
amaguem hipòcritament: el mòbil entra moltes
vegades amb
nosaltres a eixos llocs on viuen els vàters, així que tampoc
és tan
rar que un dia qualsevol un vàter qualsevol agafe
un mòbil per a fer-se una
selfie o un autoretrat o
qualsevol cosa semblant. Però no diré res més,
perquè si dic alguna cosa més potser acabaré
dient on estic ara mateix,
escrivint açò :0
Etiquetes de comentaris:
humor gràfic,
humor gráfico,
XimoTextos
dimecres, 2 de març del 2022
"Algú ens ha fet veure per sempre més que les idees dominants d'una
societat són les idees de la classe dominant."
Això ho va dir Joan Fuster
i avui, enmig de la guerra que Rússia ha portat a
Ucraïna, convé recordar
que és necessari activar l'esperit crític davant les
opinions i conclusions
que dominen el discurs dels grans mitjans de
comunicació. No és
innocent ni casual dir que nosaltres som el món lliure i
Putin és la
dictadura personificada. Que el sistema polític que hi ha a Rússia
és
fastigós, això no ho discutisc, però... ¿Com és el sistema capitalista
europeu? Podríem tancar els ulls i caure en l'error d'acceptar que ací
no estem
tan malament, que ací "mi marido me pega lo normal",
que
ací és suportable i allà no, que els oligarques d'allà són més dolents
i
inhumans que els d'ací... Però no, no tanquem els ulls: mai és acceptable
que
ningú pegue a ningú, ni tampoc que ningú explote a ningú...
I podria afegir molt més sobre el present més immediat de la guerra més
mediàtica o de les altres guerres que ara mateix pateixen moltíssimes
persones
al món, però preferisc tornar a Fuster: "La llibertat és un hàbit,
i no
resulta fàcil d'adquirir. Només s'adquireix amb la pràctica!" ¿I com
la
practiquem, la llibertat, en un món dissenyat per a produir i consumir
i dormir
per a tornar a produir i consumir milions de vegades més, per
a major
glòria de l'insostenible creixement econòmic i de les butxaques
de
les cares més grans i més dures del món? ¿Com ho fem?
No tinc la fórmula màgica, però potser una bona manera de practicar
la
llibertat és pensar i sentir a la nostra manera, no a la manera de
les classes
dominants. Sí, fer això tan revolucionari que és analitzar
i observar i viure
la realitat amb els nostres propis ulls. I diria més,
però vull ser breu així
que acabaré amb una altra lúcida reflexió de
Joan Fuster: "Davant els
grans desastres històrics, els qui en pateixen
les conseqüències aspiren a
adjudicar-ne tota la responsabilitat a
uns pocs homes, potser perquè resulta
més còmode imaginar-se
l'error d'uns quants que comprendre el complicat
mecanisme
dels fets històrics i les reaccions col·lectives".
Etiquetes de comentaris:
Cita amb Acapu,
humor gràfic,
XimoTextos
dimarts, 1 de març del 2022
La primera versión de esta naturaleza viva la hice hace once años,
un mes, ocho horas, diecisiete minutos y veintiocho segundos,
aproximadamente. Estos días me he puesto a hacer una
nueva versión y esta mañana la he terminado.
Espero que la viñeta sea del agrado de los troncos, de las troncas,
de las nubes y de los nubos que tengan a bien verla y, si les viene
de gusto, humedecerla con su fértil imaginación. ¡Hasta luego!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)