Alliberar, alliberada, alliberant. Allibere, alliberes, allibera...
És el verb alliberar eixe animalet juganer que sempre
vol conjugar-te
en present. I dic animalet o dic ànima o dic ànim amiga quan la
immensa motxilla on caben tots els deserts immobilitzen el camí,
i te’l claven
a la pedra d’un gel brut i arraconat. I dic clavada o dic
clau o dic mulla’t
amb l’aire l’aigua el sol la llibertat juganera canta
i balla dins i fora
nostre, potser ara salta i va per les tendres teulades...
I dic o dius o dic
que vius i mors i vius i no pots amagar-ho: la melangia
(eixe megàlit silenciós
amb megàfon) t’ofegue la mirada la llengua la
mel del cor i tu, abella tancada
foradada pel teu propi fibló, caus del
quiet armat gelat venjatiu pedestal i
feble i forta desfàs llàgrima
desfàs infern desfàs paradís i plores plores i
plores enlairada encara
per les branques de ton pare de ta mare i les àvies i
els avis plouen
amb tu. Plores xiqueta plores dona plores amiga i plorem
respirem
l’amor tot l’amor tot eixe amor que et deixa delicadament en el nu
present, i et desnuga els cabells els pensaments i els passats que
ja no podran
tornar a ser, i t’allibera a tu a tu a tu lliure cos lliure
ànima lliure lletra
pintura gest i música i flors. Blanques i roges
i morades i blaves i negres i
verdes flors paraules dibuixos i cançons.
I et mous, com tu vols et mous, i
eixe animalet juganer que sempre
vol conjugar-te en present somriu. I els
animalets, tots els animalets
que viuen i moren i viuen en tu, alliberen
allibereu alliberem allibera...
I obrin pas al pas de la dona alliberadora.
