És esgarrifós tot el
que està passant, fa molta por, sobretot perquè hi ha gent
que no s’adona del perill. Les xifres espanten, i darrere de cada xifra hi ha
dolor,
hi ha absència, i són xifres d’ara a tot el món, estan ací, són el
nostre present com
a humanitat. Sí, són esgarrifoses les xifres de persones
mortes per contaminació,
per accidents laborals, per fam, injustícia social,
violència de gènere, guerres,
genocidi, xenofòbia, racisme, homofòbia,
repressió, murs... I segur que em
deixe moltes altres desgràcies no menors, com
epidèmies víriques
o les moltes varietats de càncer, o l’alzheimer...
Són esgarrifoses les xifres, quasi ens podem
morir, només de pensar-ho...
Però és millor viure i buscar solucions, com
moltes persones ho estan fent cada
dia (quasi totes amb molta precarietat i
pocs recursos). No, no podem paralitzar-nos,
ni unflar la por, ni tampoc
focalitzar tota la nostra atenció en un sol punt:
espantar-nos per només un
dels molts problemes que hi ha al món. La paranoia
no és la solució. Si com
persones individuals que som (o com societat que també som)
ens fixem només en
un sol punt, no podem atendre tantes i tantes emergències
que també necessiten
la nostra atenció, i la nostra acció.
I he de dir-ho: m’esgarrifa la insistència
obsessiva en l’ús obligatori de mascareta.
És bogeria que puguen multar a una
persona, per exemple, per no portar
mascareta quan està caminant completament
sola o amb la seua filla per un
caminet entre horts, o per una avinguda o
carrer mantenint distància amb
altres persones. No té cap justificació, això.
És absurd, són surrealistes moltes
de les situacions que estem vivint des de fa
mesos, i s’està generant una
pressió injusta i totalment innecessària sobre les
persones
(com si no en tinguérem prou, de pressió, abans).
Sí, crec que la salut és molt important. Però
tota,
companys i companyes: tota. Tota la salut.
(Avui vull dedicar la vinyeta i aquestes
paraules a la memòria de TOTES les víctimes)
(la versió original de la vinyeta la vaig publicar fa 9 anys)
