Sempre s'ha dit que quan vénen mal dades és
quan veiem de què està feta la gent.
I també s'ha dit que les situacions
difícils són oportunitats per a créixer. Estic d'acord,
resiliència per davant
de tot, transformar allò dolent en aprenentatge i en millora.
Els darrers mesos hi ha hagut de tot: persones que han aprofitat per
a fer neteja
(interior i exterior), persones que encara s'han tancat més i
persones que, si fa no
fa, segueixen igual. No parlaré del meu cas ni de cap
cas individual, no és el cas
ara, vull parlar del sistema on vivim: l'Estat,
què ha fet en una situació així?
Què fa? Des del primer moment s'ha posat
l'uniforme del estado de alarma:
Restricció de moviments i de llibertats,
drets civils a la merda, queda't a casa,
i si no obeeixes: multa, i si no la
pagues: presó. En resum: violència, amenaça,
por. Multa (multíssima) por, no
saben fer-ho d'una altra manera, porten segles
fent-ho així i no
volen aprendre. Hi ha molts països, més democràtics que
l'estat espanyol, on
han apostat per recomanar, no imposar, informar, no multar,
dialogar, no
reprimir. Em venen a la memòria les imatges de l'1 d'octubre i tota
la
repressió que va vindre després, per defendre una opció política no violenta...
És veritat que hi ha un virus molt "xungo" i mortal, això no ho
negue, i que s'hi
han pres algunes mesures socials d'urgència, però
també és veritat que
l'estat espanyol ha volgut amagar les carències
estructurals i de recursos
que tantes retallades han provocat en la sanitat
pública (i en la investigació
científica i en tots els serveis socials), i no
ha demanat perdó públicament
ni ha iniciat canvis (canvis profunds per a evitar
que una altra emergència
ens trobe tan mal preparades com ara). Han acudit al
"mando único"
i a la por. Unflar la por és típic dels règims
autoritaris.
"El poble mana, el govern obeeix", diu la cançó de Txarango. Ací els
governs
(de tots els colors) manen i el poble pague les destrosses d'eixos
governs. I damunt
ens atemoreixen i ens culpabilitzen. Jo això no ho vull, per
això ho denuncie, sóc
una de tantes persones que han estat multades, i sent una
ràbia dins que no
me l'acabe. Però no em furtaran les ganes de fer riure, i de
fer somriure,
i de fer pensar. Per això esta vinyeta d'humor. Per
això tantes
vinyetes d'humor que he fet. I que faré. Sí sí sí.
