Jo això d'acariciar-me el cul amb la
planta del peu no ho tinc molt estudiat,
però potser ho intentaré. Perquè és bo
practicar la flexibilitat muscular...
És curiós la de vídeos que hi ha a
internet centrats en això de les gimnàstiques
corporals. No hi ha tants per a
les gimnàstiques mentals, i emocionals... Però...
Ull! No estic dient que la
salut física no siga important, no no no, recordem allò
que deien
antigament en llatí: "Mens sana in caloret sano". Jo
és que sé molt de
llatí i de coses així antigues. Sóc un crock en
això (sí, un crock)
(jo és que també sé parlar unglés) (yeah).
I vull fer, abans d'acabar la meua seriosa i interessantíssima dissertació,
un
apunt culte i acadèmic sobre coses antigues: Els rics. Sí, els rics i les riques
són coses molt antigues, però és tota una novetat el costum que estan
agafant
d'eixir de la cova a manifestar-se i protestar. No és una tradició de
rics, eixa,
no... Però... Ull! No em sembla malament que facen manifestacions,
ni que
s'emboliquen amb banderes per a combatre el fred dels seus cors, no. A
mi
el que en realitat no m'agrade són els rics. Més que res perquè
tenen el
costum de fabricar pobres. Sí: agafen persones i les
converteixen
en pobres, és un joc que als rics (i a les riques) els diverteix,
són així de babaus (i de babaues).
I això és tot el que volia dir. Un altre dia, potser demà, parlaré del cas
d'un
amic que es va entusiasmar molt amb això de tornar a fer exercici físic
al
carrer i es va lesionar. O no, no parlaré d'això, millor faré una vinyeta.
Adéu...
(la vinyeta és "remake" d'una que vaig fer fa uns anys)
