De bat a bat el batec
De cop a cop va sortint
Ha trencat les finestres de pedra
i ja no hi ha reixa ni porta
Queda lluny la petita presó
on ja no vol morir
De pas a pas no hi ha més
que una dolça fermesa nua
que una llàgrima regant la lluna
No hi ha nit ni fredor ni dia
només el riu del cor encés
li manté la mirada en òrbita
De pau a pau no hi ha res
A la carrera boja no hi ha pes
És un somni clar i fosc
És un fil trobat i ella sap on va
El laberint ja no vol viure aïllat
i rebel s'obri de bat a bat
Ximo Segarra
