Un virus pot ser molt destructiu, però la
destrucció serà menor si la societat
afectada està forta i és saludable.
Recordem les grans epidèmies de pesta a
l'Europa de l'Edat Mitjana: les
condicions higièniques i mèdiques no eren,
precisament, les més òptimes
(l'Església, que manava molt, preferia invertir
en catedrals ben grans i ben
costoses). Ara, ací, veiem que tot trontolla, que potser
no hi ha suficients
recursos, ni materials ni humans, i ens diuen les autoritats
(i amb raó) que
cal alentir els contagis per tal d'evitar saturar els serveis sanitaris,
i ho
han portat a l'extrem que ja sabem: confinament a casa de la majoria de la
població, amb les conseqüències que ja coneixem, personals, socials i
econòmiques. Què hagués passat amb un sistema socioeconòmic més solidari
i més
"públic"? No ho sabem, però probablement haguéssim pogut
aplicar unes
mesures menys lesives per al conjunt de la població. Per exemple
la investigació
científica, si no estigués tan retallada i precaritzada,
hauria pogut oferir
instruments i coneixements més ràpids i efectius, per tal
de combatre l'arribada
d'un nou virus. O per exemple més personal sanitari i
més espais preparats per
a acollir emergències com esta. O un altre
exemple: l'alimentació, si estigués
menys basada en els beneficis
multimilionaris de les grans superfícies i més
basada en oferir al
conjunt de la població aliments assequibles, bons i de
qualitat, hauria afavorit
persones millor alimentades i, per tant, persones amb
les defenses més fortes.
I més i més exemples que podria dir...
O dit d'una altra manera: gràcies a les grans
retallades en serveis públics i a la
gran mancança de polítiques socials, ara
tenim grans autopistes per on el virus
circula i mata a tota velocitat, mentre
el discurs de les autoritats culpabilitza
insistentment la nostra hipotètica
irresponsabilitat. Tota la solució (diuen) vindrà
de les mesures de
distanciament social (més aïllament social? No teníem ja prou
deshumanització,
prou hipocresia, prou fredor social?). Per cert, poca gent
s'atreveix a parlar
de les conseqüències del confinament per a la salut de minories
vulnerables,
persones necessitades del caminar o del esport per no posar en
perill greu la seua salut psíquica o física. M'agradaria escoltar a la senyora
Moncloa,
o a "su majestad el rey del reino",
o als déus de l'IBEX-35, demanar disculpes per
tanta destrucció social, per
tanta privatització, per tanta agressió. Però no, ací
el "ordeno y mando"
ens recorda que vivim, encara, en un sistema centralitzat
i amb nostàlgies
absolutistes, on les elits no reconeixen els seus errors
ni mai posen en perill
els seus fastigosos privilegis.
M'agradaria que açò ens servís, a totes i a
tots, per començar a construir
una manera de fer més eficaç, més raonable i,
també, més bonica. Tenim
l'oportunitat, i eixa oportunitat no l'aprofitarem si
acceptem passivament la
versió oficial de què açò se soluciona només
quedant-nos a casa.
