Avui he canviat la meua foto de perfil, he
penjat una de quan tenia 8 o 9 anys.
Per què? Perquè ahir algú em va demanar
una foto de menut i també perquè ara,
més que mai, totes i tots som xiquetes i
xiquets. És curiosa l'expressió "Ens tracten
com a xiquets", i és
molt aplicable a la situació actual. És veritat que molta gent
és irresponsable
i, si no li posen l'amenaça de la policia al carrer, no farien cas de
les
recomanacions ni del sentit comú, però crec que som més la gent que ens
comportem de manera curosa i responsable, i és injusta eixa tensió que patim
cada vegada que sortim al carrer: ara som objecte de sospita, ens prohibeixen
coses com eixir a caminar o córrer a soles, o donar una volta a l'illa amb el
teu fill...
I deia que ara totes i tots som infants, perquè en el fons sempre ho som, i
avui
penge eixa foto en el meu perfil també per solidaritat, i per dir que quin
dret té
ningú a confondre un xiquet amb un perill que s'ha de reprimir. I, a
més a més,
què vol dir l'expressió "tractar-nos com a xiquets"? És
que als xiquets no cal
tractar-los com a persones? És que no saben res de res i
només han d'obeir?
Jo també sóc xiquet en un sistema social on, quan la cosa es posa lletja,
ens
tracten com si fórem estúpids, o com si el nostre criteri o el nostre dolor
importés menys que el criteri o el dolor d'eixa minoria que ens dirigeix. Fa
uns dies
el meu nebot de 7 anys ens deia en una videoconferència
"És una injustícia!", i ho
deia somrient, encara que la mirada
delatava que estava fart. Jo vull que el meu
nebot siga xiquet en una societat
on les persones ens tractem les unes a les altres
com a xiquetes, i que això,
tractar-nos com a xiquets i xiquetes, signifique que
ens tractem bé, que ens
parlem, que ens escoltem, sense privilegis ni violències.
No sóc una mercaderia, no sóc un benefici econòmic, no sóc un consumidor, no
sóc una xifra freda. Sóc una persona. Sóc un xiquet. I sé que tot anirà bé.
