Fins no fa molt els llibres que buscaven
editorial transitaven pels carrers,
de vegades transportats per furgonetes i
carrets postals, però també algun —més
descarat o més pobre— ho feia
lleugerament vestit o despullat del tot, engronsat
per la seua autora o el seu
autor. Ara és diferent, ara he pogut enviar la meua
novel·la a quasi cent
editorials en format electrònic, només una ha viatjat a
Barcelona refugiada en
un sobre certificat. És una sort per als arbres que no
s'han convertit en
paper, açò d'internet, i és una sort també per a mi: jo no hagués
pogut enviar
a tants llocs (ni les copisteries ni Correos donen el seu treball
gratuïtament,
com ens veiem obligats i obligades a fer avui en dia tantes persones)
(ací este
humorista gràfic i escriptor sap molt bé, per desgràcia, què és això). El cas
és
que, en este camí buscant editorials, el meu llibre i jo estem trobant una
mica de
tot; ja us aniré contant, si de cas, algunes coses, però ara només
contaré
breument una anècdota molt recent, relacionada precisament amb això
d'enviar tants correus electrònics a tantes editorials:
Fa pocs dies un anunci d'eixos que apareixen a
la dreta de la safata de correu
va buscar els meus ulls i vaig poder llegir
"¿Haz escrito un libro y quieres publicarlo?".
No m'ho estic
inventant, i m'estalviaré dir el nom de l'editorial, però sí, és cert: Haz
escrito. HAZ. ¿Haz de leña? ¿Haz de luz? No: haz escrito. Tal qual.
Contradiccions de
la vida moderna, o postmoderna. (O potser és que avui tot va
tan de pressa
que els anuncis no tenen temps de vestir-se —o despullar-se—
d'una
manera mínimament honesta i atractiva).
