Fa només uns dies ens va deixar una figura
cabdal de la literatura en la nostra llengua.
Isabel-Clara Simó sempre serà,
per a mi, l'escriptora que va construir un personatge
pertorbador i alhora
inoblidable: Júlia. Avui només vull fer-li este petit homenatge,
imaginant com és, dibuixada, aquella dona que ella va descriure amb paraules.
D'una
escriptora tan gran com Isabel-Clara Simó he aprés, entre moltes altres
coses, que una
novel·la històrica pot endinsar-se en les terribles i sacsejadores
desigualtats socials amb
fluïdesa, rigorositat i, sobretot, molta honestedat.
Gràcies, mestra.
L'Oriol diu que els que es queixen que la vida és monòtona, en el fons,
amaguen una terrible covardia: "A les estacions és ple de trens.
Qui no els agafa és perquè no vol".
"Raquel"
Isabel-Clara Simó
amaguen una terrible covardia: "A les estacions és ple de trens.
Qui no els agafa és perquè no vol".
"Raquel"
Isabel-Clara Simó
