dissabte, 18 de gener del 2020













Fa només uns dies ens va deixar una figura cabdal de la literatura en la nostra llengua. 
Isabel-Clara Simó sempre serà, per a mi, l'escriptora que va construir un personatge 
pertorbador i alhora inoblidable: Júlia. Avui només vull fer-li este petit homenatge, 
imaginant com és, dibuixada, aquella dona que ella va descriure amb paraules. D'una 
escriptora tan gran com Isabel-Clara Simó he aprés, entre moltes altres coses, que una 
novel·la històrica pot endinsar-se en les terribles i sacsejadores desigualtats socials amb 
fluïdesa, rigorositat i, sobretot, molta honestedat. Gràcies, mestra.










L'Oriol diu que els que es queixen que la vida és monòtona, en el fons, 
amaguen una terrible covardia: "A les estacions és ple de trens.
Qui no els agafa és perquè no vol".

"Raquel" 
Isabel-Clara Simó