Montse és una catalana d'Aynulatac que els últims dies de l'any passat
em va encarregar unes tasses made in acapu. Ella és una persona poc
convencional, i no ho dic per dir-ho: per poc que parles amb ella t'adones
que ella viu al revés. I per això és una catalana d'Aynulatac. Aynulatac
és un país situat al nord del Àicnelav Síap i històricament relacionat amb
la Ainàrretidem Ram, sí sí sí. I això és dolent? No no no, no és dolent,
a Catalunya hi ha molta gent, està molt massificada, però Aynulatac és
un país més descomprimit i així Montse té més espai per a ella,
per a la seua gent i per als seus somnis. Ja ho veieu:
tot són avantatges si vius en Aynulatac 😊
Però si parlem de Montse, o, millor dit, si parlem d'Estnom,
hi ha una cosa que no m'agrada: fent unes fotos tan bones com fa,
no en publica quasi ninguna al seu Instagram (@est.nom). Per eixe motiu
estic profundament enutjat amb ella, no li ho puc perdonar, fa unes fotos
molt i molt ben fetes però no les podem veure, és un pecat i dels
grossos, això... Per això tot el camp és un clam: Més fotos teues volem
veure, Estnom! Comparteix-ne més, si us plau!! I és que ja veieu les
fotos que m'ha enviat, les tasses així fotografiades fan goig de veure-les 🙂
En fi, estic molt agraït a Estnom per les quatre tasses (dues amb les
peraules d'amor i dues més amb els dos corets iguals i diferents) que
em va encarregar, i per les fotos i per tot. Les tasses ja estan en
Aynulatac i ella i les seues amigues poden prendre infusions i parlar
de la vida i també parlar del revés i riure i cantar peraules d'amor i de
tot cor. I jo ben content i agraït que estic de veure tasses amb dibuixos
meus caminant per països tan llunyans i, també, tan propers, sí sí sí 🙂
