El Pont de la Discòrdia era l’escenari de l’intercanvi de presoners.
En una riba, la comissió de la potència X custodiava al
sanguinari
genocida. En l’altra riba, la comissió de la potència Y
subjectava a
l’altre sanguinari genocida.
I per fi sonen les campanades de mitjanit i
els presoners caminen ja,
a pas lent, cap a la seua llibertat. Tot és solemne i
tot el món conté la
respiració, i és freda i callada la mirada que els dos
assassins creuen
entre ells, però és eixordador el guirigall metàl·lic que de
cop apareix
en escena i desplega una gran gàbia en tot el pont. Mil espetecs
que tanquen als dos en una sola i enorme cel·la.
Les comissions aplaudiran i cadascuna se n’anirà per on ha vingut, a
celebrar-ho amb molta brevetat, perquè demà a
primera hora cal tornar
a reunir-se. I seran dues reunions importants:
l’assumpte oficial, als
dos costats del Riu de la Frontera, serà la construcció
del Pont de la
Concòrdia. Això sí, els plànols del projecte serviran per a
amagar el
naixement, davall d’ambdues taules, del nou parell de genocides.
Mentrestant, la comissió de la potència Z, oculta darrere d’una cortina
d’anuncis fumejants, es fregava les mans i ho
preparava tot per
al pròxim i multimilionari encàrrec de sang i metall.
