La vinyeta d'avui és l'última que
publique ací en el planeta acapu.
No l'última de totes (o potser sí, això mai se sap),
és l'última de l'any
que ja s'acaba. Demà publicaré una il·lustració i ja d'ací a uns dies o
setmanes o anys o segles (això tampoc se sap mai) publicaré una altra
vinyeta.
I podria parlar de l'any que ja s'acaba i dir
que què maleït i què
dolent i què tal i què qual, però no ho
faré: ahir vaig veure un 2020 plorant
sol pel carrer, menyspreat i abandonat, i
em va arribar al cor la seua desgràcia.
I dic que vaig veure un 2020 perquè en
realitat hi ha molts 2020 diferents.
Potser tants com persones hi ha. I això ha
estat sempre així, no només
va existir un 2019, o un 1996, o un 1789, o un
214...
L'ésser humà té la mala costum d'inventar-se coses (els calendaris, les
banderes, i també els pets... són invencions humanes) i elevar-les a la
categoria
de realitats inqüestionables, d'absolutes veritats. I moltes d'eixes
coses són
símbols efímers, i moltes altres coses són només al·lucinacions. Per
això parlar
del 2020 com si el 2020 fos una unitat
fàcilment resumible és injust, poc aclaridor
i extraordinàriament
empobridor. Sé que són temes estos molt subjectius i molt
discutibles, però crec que al final estarem totes d'acord en una gran certesa:
els pets no són símbols, ni tampoc al·lucinacions. Són pets.
I per això no parlaré malament del 2020 (o, millor dit, d'un 2020 en
concret,
per més mediàtic que eixe 2020 siga), ni tampoc faré un discurs
ple d'esperança
i optimisme per a donar la benvinguda a un o dos o
tres-cents 2021. Vos desitjaré,
això sí, un bon dia, o, si voleu, un bon
any també (si voleu
que vos desitge 243.327 bons dies o anys, també
ho puc fer),
però jo del que volia parlar avui és d'un assumpte important
i transcendental
que em ronda des de fa una o dues setmanes. No és un
projecte, ni
tampoc un petet, és un dubte, o potser és un anhel.
I vos diria de què va el tema, però he perdut el fil, així que no diré
res més. Només diré que gràcies a les persones que, d'una manera
o altra,
m'heu recolzat i animat a continuar endavant en els
temps difícils. Moltes
gràcies i, també, gràcies moltes :-)
