dimecres, 2 de març del 2022





 




"Algú ens ha fet veure per sempre més que les idees dominants d'una
 societat són les idees de la classe dominant." Això ho va dir Joan Fuster
 i avui, enmig de la guerra que Rússia ha portat a Ucraïna, convé recordar
 que és necessari activar l'esperit crític davant les opinions i conclusions
 que dominen el discurs dels grans mitjans de comunicació. No és
 innocent ni casual dir que nosaltres som el món lliure i Putin és la
 dictadura personificada. Que el sistema polític que hi ha a Rússia és
 fastigós, això no ho discutisc, però... ¿Com és el sistema capitalista
 europeu? Podríem tancar els ulls i caure en l'error d'acceptar que ací 
no estem tan malament, que ací "mi marido me pega lo normal", que 
ací és suportable i allà no, que els oligarques d'allà són més dolents 
i inhumans que els d'ací... Però no, no tanquem els ulls: mai és acceptable 
que ningú pegue a ningú, ni tampoc que ningú explote a ningú...

I podria afegir molt més sobre el present més immediat de la guerra més
 mediàtica o de les altres guerres que ara mateix pateixen moltíssimes
 persones al món, però preferisc tornar a Fuster: "La llibertat és un hàbit,
 i no resulta fàcil d'adquirir. Només s'adquireix amb la pràctica!" ¿I com
 la practiquem, la llibertat, en un món dissenyat per a produir i consumir 
i dormir per a tornar a produir i consumir milions de vegades més, per 
a major glòria de l'insostenible creixement econòmic i de les butxaques
 de les cares més grans i més dures del món? ¿Com ho fem?

No tinc la fórmula màgica, però potser una bona manera de practicar 
la llibertat és pensar i sentir a la nostra manera, no a la manera de 
les classes dominants. Sí, fer això tan revolucionari que és analitzar 
i observar i viure la realitat amb els nostres propis ulls. I diria més, 
però vull ser breu així que acabaré amb una altra lúcida reflexió de 
Joan Fuster: "Davant els grans desastres històrics, els qui en pateixen 
les conseqüències aspiren a adjudicar-ne tota la responsabilitat a 
uns pocs homes, potser perquè resulta més còmode imaginar-se 
l'error d'uns quants que comprendre el complicat mecanisme 
dels fets històrics i les reaccions col·lectives".