Un encàrrec personalitzat que em va fer Roser Algué, i que vaig gaudir molt de
principi a fi. Ja veieu que és una
camiseta estampada per davant i per darrere.
I gira al voltant d'uns versos
d'ella. Content de fer-la, i més quan em va
dir que li havia agradat molt i em
va enviar les fotos que ara compartisc ací.
I podria parlar ara de les camisetes i tasses que faig, però preferisc
parlar
de la Roser, a qui vaig conéixer fa molts anys gràcies al
seu blog
Petiteses, allà hi ha molts poemes i altres textos seus, vos el
recomane.
A més a més Roser Algué té publicats tres llibres:
"Sota un vel de
cendra", un cant de nostàlgia nascut després dels
incendis que van
arrasar la Catalunya central en 1998. Segons paraules de
l'autora és
"un voler donar a conéixer una forma de vida que
molta gent ignora i
que, malgrat la seva duresa, també tenia
les seves compensacions,
sobretot pel que fa a relacions
humanes". El primer llibre de poemes de
la Roser és "Petiteses",
i en ell reivindica la importància de les coses
petites: "Jo crec que hem
de viure observant tot el que ens envolta,
sense perdre detall del que passa
al nostre entorn, que ens va enriquint
i això ens permet transmetre als altres
un borrall de sensibilitat". I el
darrer llibre fins ara és "Jo et
donaré ales", on la Roser ens mostra una
relació epistolar amb una persona
que viu (i de vegades mor) a la presó.
També ha publicat un conte infantil:
"La Kika no s'agrada", que tracta el
tema de l'autoestima.
Roser diu: "vaig triar aquest tema perquè en
la meva experiència
com a mestra, sovint he trobat infants que no
s'accepten tal com són i d'alguna
manera volia fer-los arribar
que l'important és ser bonics per dintre. Com
siguem
per fora és molt relatiu".
I ací vos deixe un poema seu que m'agrada molt:
"Quan surto de casa,
veig al cel un núvol
que sembla un trapella.
Si ell em veu s'amaga.
Si me'n vaig em crida.
I com que m'enfado,
em diu: -Feia broma!
I em pica l'ullet".
Gràcies, Roser, per tanta poesia, per tanta bondat i per confiar en mi :-)
