Anava a fer una vinyeta sobre el tema Nadal però no em motiva: ni sóc
creient cristià ni sóc creient consumista, així que
ni per una banda ni per
l’altra li trobe sentit a això. És veritat que altres
anys he fet vinyetes
crítiques i també irreverents, i ser crític i irreverent
és una manera ben
creativa de tocar el tema Nadal, però com veieu he preferit
tocar el tema
Nasal. És un tema que el tinc a tota hora davant dels meus ulls, està
sempre al davant del meu horitzó i és que jo tinc un nas d’eixos complits,
no
és un nas carxofa ni un nas moniato, el meu és un nas fi i estilitzat,
però no
hi ha dubte: El meu nas és un nas llarg.
Sí, el meu nas no és infinit però és d’una llargària que acaba ves a saber
on, un detectiu privat que vaig contractar em
va assegurar que el meu
nas acaba en una punta que sempre va un segle o dos
davant meu. Sí sí
sí, el meu nas és pioner i avantguardista, fins i tot diré
que estic
convençut que el meu nas és un nas científic, i no un nas científic
qualsevol, el meu nas és un nas Einstein, ho explora tot i m’explica
tots els
seus descobriments i totes les seues teories, però per més
que ell ho intente,
jo mai conseguisc entendre’l:
És un nas avançat a la meua època.
I descriuria més el meu nas, però, sincerament, ara mateix no
sé on està ficant el nas. Me’n vaig corrents a
buscar-lo.
