“Les persones menyspreades són invisibles i
per això saben tantes coses,
que els qui les meyspreen es farien
creus si se n'adonessin”
Isabel-Clara Simó
Wing no és una puta. És una noia a qui
han fet puta. Un tros de cel,
d'Isabel-Clara Simó, és una novel·la
curta que vaig llegir en dos dies intensos i
és colpidora però és bonica, com
la protagonista, una xinesa que amb 8 o 9 anys
(ella mai sabrà quina és la seua
edat exacta) és venuda i transportada a
València per a fer això que no vol fer:
donar plaer a canvi de diners.
Perdrà la virginitat a preu d'or i l'explotaran
com a entreteniment
de pedòfils fins que la llencin al carrer a preus
baixos.
I farà també, gràcies a un proxeneta que la salvarà de la misèria, de puta de
luxe.
I ella, tot i això, no es rendirà i voldrà eixir del món lleig, malalt i
fastigós:
"Jo no sóc de ningú. Ni que em mateu seré de ningú". Wing sap
fingir plaer,
i sap riure's de tots aquells que pensen que pots intimar amb
algú pagant-li
cinquanta o dos-cents o cinc mil euros. I és cert que Wing és
una persona menyspreada
i invisibilitzada, però ella a si mateixa no es
menysprea, ni s'invisibilitza. És
(i això és excepcional avui, ahir i demà, dins
i fora de la prostitució) una persona
que no ha renunciat a la seua essència, a
allò que la fa ser, precisament, persona.
Wing decideix que no és una mercaderia. I haurà de pagar un preu alt,
molt.
Però aconseguirà el seu tros de cel, la seua llibertat. Com? Hauràs de
llegir la novel·la d'Isabel-Clara Simó per saber-ho.
