Ja passa, això: començar a dibuixar (o a escriure) (o a cuinar)
(o a dutxar-te) (o a estudiar) (o a fer no res) tranquil·lament,
com si el temps fora un invent que afecta els altres però no a tu,
i de cop i volta mires el rellotge i veus que el temps és un invent
fet expressament per a tu i que és molt curt i molt xicotet, i
t'afecta per complet i ja no cap en eixe invent infecciós
res més que la teua pressa...