divendres, 3 de juliol del 2020

















La versió original d'esta vinyeta és de fa 10 anys, i no és ara la primera 
vegada que faig un "remake", perquè és un tema que m'inquieta. Quin és el 
tema que m'inquieta? Això del positivisme extrem i allò de mirar sempre 
cap amunt i créixer fins a tocar el cel dels nostres somnis. M'inquieta perquè 
és facilíssim obsessionar-se i quedar-se a viure en els mons de Yupi, i a més a més 
perquè és bo i necessari en la vida mirar també cap avall. Sí, de tant en tant va bé 
mirar-se els peus, per exemple. No oblidem que els arbres més alts tenen el costum 
de tindre arrels, més profundes o menys, però tenen arrels, i les arrels no van per 
la vida buscant la llum del sol. La vinyeta toca també el tema de l'obligatorietat, 
i podria parlar un poquet d'això, però no em ve de gust i no estic 
obligat a fer-ho, així que no diré res més. 
Bon divendres i fins a un altre dia!