Sí, ja ho sé, les societats piramidals necessiten reafirmar-se una i altra
vegada en l’ideal classista i jerarquitzat:
quant més cap a dalt, més poder,
i quant més cap a baix, més patiment, i proclamen
que s’ha d’acceptar això
com normal, just i positiu. La lliga de campions, la
primera divisió, la segona,
la tercera, els infinits campionats i categories
d’infinitat d’esports són una
manera efectiva de reforçar en el cap i el cor de
la població senzilla eixa mentida:
els poderosos estan dalt perquè s’ho han
guanyat, són millors i es mereixen
molts trofeus, molts diners, molts títols i
molts privilegis.
.jpg)
publique ara de nou, a veure si repetim alegria el dissabte en Alcorcón.
Sí, ja sé que el Club Esportiu Castelló forma part d’eixa
maquinària, i per a
molts la idea d’un ascens de categoria (categoria esportiva
i categoria social)
és motiu d’alegria. Per a mi no és motiu d’alegria, a mi
això tant se me’n fot,
però em contagie del deler col·lectiu perquè duc a la
sang, al cor i a la memòria
el blanc i el negre de la samarreta, el Pam Pam Orellut
dels cants, les riuades
de l’afició pel Raval de Sant Fèlix buscant Castàlia. Em
dona igual si pugem de
categoria o no, però m’agrada veure a la gent animant
quan no hi ha manera
de fer un gol, i m’agrada encara més veure a la gent esclatar
de joia quan hem
fet, per fi, eixe gol que ja pensàvem que no podíem fer. Sí, el
meu esperit és
innocent i senzill i m’encanta veure a la gent senzilla animant
als jugadors
(i a les jugadores, segur que prompte Castàlia viurà nits màgiques
amb elles de
protagonistes), cadascú a la seua manera, en valencià, en castellà
o en romanès
o en anglès o en llengua de signes... Per això de tant en tant
faig vinyetes
“albinegres”, per participar en eixa festa de la nostra
identitat, i per això
estic tan content de veure una vinyeta meua en el llibre
editat per
l’Ajuntament de Castelló amb motiu del centenari del club.
"El Club Esportiu Castelló, un equip centenari. Futbol, llengua i identitat"
Autors: Ferran Andrés Beltran i Jaume Garcia Llorens. Editat per l'Ajuntament
de Castelló de la Plana. Disseny i maquetació: joanrojeski estudi creatiu.
Perquè
això som: un ajuntament de persones passejant pacíficament el nom
del nostre
poble pel món. No som una classe social, ni millors ni pitjors que
ningú: som
de Castelló i quan volem agermanar-nos (i alliberar-nos) cantem
Pam Pam
Orellut. I ho fem perquè sempre, sempre, defensarem
amb orgull la nostra
senzillesa.
.jpg) |
per a la perruqueria RosTres de Castelló de la Plana.
Pam Pam Orellut!
