Deixeu-me imaginar-vos vivint entre lleugers matalassos de cel,
plens d'oxigen net i juganer. I vivint entre homes i dones i persones
que no es tanquen mai entre barrots bruts de diners, ni
adoren seleccions nacionals de privilegiats.
Deixeu-me imaginar-vos jugant, imaginant que aneu a veure la neu,
la neu que no és freda a les vostres mans, perquè les vostres llàgrimes
innocents fonen l'estúpida competició quotidiana destí a ninguna part.
(No hi ha campions ni medalles d'or, ni classes socials, ni violència
gratuïta ni de nit ni de matinada al vostre oceà) (ni tampoc
hi ha guerra a la vostra terra promesa).
Deixeu-me imaginar-vos estimades i estimant, sense orgull ni por ni
cega revenja, en un món on ningú xafa a ningú, ni l'ofega, ni el menysprea,
ni l'odia. Deixeu-me, només un moment, dibuixar-vos vivint les millors
aventures mai contades, rigudes i somiades. I després vos diré adéu.
Però ara només deixeu-me dibuixar-vos.
Deixeu-me imaginar que esteu vivint.
