dimecres, 7 d’abril de 2021





De tant en tant, ja ho sabeu, la gent m’encarrega camisetes o tasses. 
L’encàrrec de Roser Algué, però, va ser especial, perquè ella volia que 
la camiseta portara una col·laboració que vam fer ella i jo fa uns anys. 
Fa 8 o 9 anys vaig llegir al seu blog ­­­­−de nom Petiteses− un poema 
que em va encantar, i em va inspirar un dibuixet on vaig incloure 
els primers quatre versos.







Per això, encara que no era la idea prevista, no només hi ha 
una camiseta, la de Roser, també hi ha una per a mi. 







Quan arribe l’estiu me la posaré més d’una vegada, ja no pel meu 
dibuix (en realitat a mi m’agrada portar dibuixos fets per altra gent) 
sinó per recordar que la vida està plena d’això, de petiteses, i que 
encara que el clima social (i econòmic, i polític, i etc.) espenta a 
oblidar-ho, són les petites realitats –les humils, les filles menudes 
de la bondat− les importants, les millors, les que donen sentit a 
cada instant. Recordar que sí, que sóc i seré sempre un somiatruites, 
o un hippy desfasat, fàcil de menystenir per les grans tristors
 institucionalitzades i pels seus milions d’avorrits seguidors. 
Però sóc també un conjunt de petites harmonies que em 
mantenen viu i en constant transformació.





 







Gràcies, Roser, per ser així, i per dir-ho ben clar: “Són aquestes, 
no d’altres / les coses que recordes, / quan un dia de pluja / 
t’agafa l’enyorança; / I repenjada als vidres / de la teva 
finestra / regalimant nostàlgies... / penses en el passat.”