En la primera versió que vaig fer de la vinyeta, fa 5 anys, el trist no
portava paraigua i els pensaments tristos no plovien damunt de l'altre
personatge. Tampoc vaig pensar en un xicotet detall: l'instant. Sí, una
vinyeta sempre
retrata un instant. És veritat que la gent que fem vinyetes
intentem contar una
història amb una sola imatge, però poques vegades
aconseguim anar més enllà
d'un sol instant. Fora de les vinyetes, en la
quotidianitat de la vida diària,
sempre hi ha un abans i un després. Un
(o molts) passat(s) i un (o molts)
futur(s). Sempre és així. Encara que
el futur siga la mort, la mort també és un
futur (potser el futur més
cert de tots). Imaginar, per
tant, l'abans i el després de la vinyeta
d'avui obri moltes portes,
potencialment tantes com persones
la vegen. Jo he imaginat una xicoteta història,
però preferisc
no contar-la ara, perquè no vull interferir en cap ni una
de les
vostres històries imaginades.
En tot cas, no em feu cas, amb això de les històries que conten
les vinyetes.
Ja sabeu que les vinyetes només són això,
històries molt breus. O no tant.
