dimarts, 27 de juliol del 2021

 









En la primera versió que vaig fer de la vinyeta, fa 5 anys, el trist no
 portava paraigua i els pensaments tristos no plovien damunt de l'altre
 personatge. Tampoc vaig pensar en un xicotet detall: l'instant. Sí, una 
vinyeta sempre retrata un instant. És veritat que la gent que fem vinyetes
 intentem contar una història amb una sola imatge, però poques vegades
 aconseguim anar més enllà d'un sol instant. Fora de les vinyetes, en la
 quotidianitat de la vida diària, sempre hi ha un abans i un després. Un 
(o molts) passat(s) i un (o molts) futur(s). Sempre és així. Encara que 
el futur siga la mort, la mort també és un futur (potser el futur més 
cert de tots). Imaginar, per tant, l'abans i el després de la vinyeta 
d'avui obri moltes portes, potencialment tantes com persones 
la vegen. Jo he imaginat una xicoteta història, però preferisc 
no contar-la ara, perquè no vull interferir en cap ni una 
de les vostres històries imaginades.

En tot cas, no em feu cas, amb això de les històries que conten 
les vinyetes. Ja sabeu que les vinyetes només són això, 
històries molt breus. O no tant.