El planeta Acapu

Sóc al·lèrgic a qualsevol Estat —tots els estats que conec 

són descarada o dissimuladament autoritaris—, per això sóc molt crític 

amb l'Estat espanyol, i també ho seria amb un hipotètic Estat valencià, o català 

o andalús, o patagònic... Ho dic clar: visca la terra lliure sense reis, "caudillos" ni 

amos. No vull jerarquia, vull assemblea, no vull rics ni pobres, ni amenaces ni lideratge 

egoista, ni estatus social, vull pobles conscients de la seua responsabilitat. Més clar 

encara: no més privilegis, ni imposicions, ni imperi genocida i pagat de les seues lleganyes. 

Som humans, no?, i sabem pensar i sentir i estimar, o no? Doncs fem-ho, i si no 

sabem: aprenguem-ho, ja hi ha prou de peresa mental, de bloqueig emocional, 

d'odi poruc. Ja no més tant se me'n fot. Avui som indígenes americanes reprimides 

per la força bruta, som supervivència kurda bombardejada, som gent que volem 

viure en pau, i no ens deixen fer-ho. Avui més que mai: llibertat preses 

polítiques. Avui més que mai: hem de riure'ns de les provocacions, 

hem de cuidar el nostre entorn, hem d'empatitzar, no només amb 

el patiment de les persones empresonades injustament i de les 

seues famílies, també amb el dolor de les persones injustament 

sense sostre, dels mil i un països que viuen ben a prop nostre 

patint com nosaltres, o més, el dia a dia. Som gent de pau? 

Doncs endavant, no només avui, no només amb un llaç groc 

o una bandera o un crit de resistència. A per totes també demà, 

en tots els àmbits de les nostres vides, endavant tots els dies 

i totes les nits, arranquem les màscares dels privilegis, 
de l'esclavatge contemporani. 

Arranquem també les nostres pròpies màscares, que ningú 

té tota la raó, i tothom té alguna cosa important per dir.

Tothom té dret a decidir, i ningú té dret a colpejar-nos, 
ni empresonar-nos per voler exercir eixe dret. El dret a ser 
lliures —lliures de debò— en un món lliure, valent i fratern.