dimecres, 30 de desembre del 2020





 



La vinyeta d'avui és l'última que publique ací en el planeta acapu. 
No l'última de totes (o potser sí, això mai se sap), és l'última de l'any 
que ja s'acaba. Demà publicaré una il·lustració i ja d'ací a uns dies o 
setmanes o anys o segles (això tampoc se sap mai) publicaré una altra 
vinyeta. I podria parlar de l'any que ja s'acaba i dir que què maleït i què 
dolent i què tal i què qual, però no ho faré: ahir vaig veure un 2020 plorant 
sol pel carrer, menyspreat i abandonat, i em va arribar al cor la seua desgràcia. 
I dic que vaig veure un 2020 perquè en realitat hi ha molts 2020 diferents. 
Potser tants com persones hi ha. I això ha estat sempre així, no només 
va existir un 2019, o un 1996, o un 1789, o un 214...
 
L'ésser humà té la mala costum d'inventar-se coses (els calendaris, les 
banderes, i també els pets... són invencions humanes) i elevar-les a la categoria 
de realitats inqüestionables, d'absolutes veritats. I moltes d'eixes coses són 
símbols efímers, i moltes altres coses són només al·lucinacions. Per això parlar 
del 2020 com si el 2020 fos una unitat fàcilment resumible és injust, poc aclaridor 
i extraordinàriament empobridor. Sé que són temes estos molt subjectius i molt 
discutibles, però crec que al final estarem totes d'acord en una gran certesa: 
els pets no són símbols, ni tampoc al·lucinacions. Són pets.

I per això no parlaré malament del 2020 (o, millor dit, d'un 2020 en 
concret, per més mediàtic que eixe 2020 siga), ni tampoc faré un discurs 
ple d'esperança i optimisme per a donar la benvinguda a un o dos o 
tres-cents 2021. Vos desitjaré, això sí, un bon dia, o, si voleu, un bon
 any també (si voleu que vos desitge 243.327 bons dies o anys, també 
ho puc fer), però jo del que volia parlar avui és d'un assumpte important 
i transcendental que em ronda des de fa una o dues setmanes. No és un 
projecte, ni tampoc un petet, és un dubte, o potser és un anhel. 

I vos diria de què va el tema, però he perdut el fil, així que no diré 
res més. Només diré que gràcies a les persones que, d'una manera 
o altra, m'heu recolzat i animat a continuar endavant en els 
temps difícils. Moltes gràcies i, també, gràcies moltes :-)