Cuidar el nostre jardí, avui, és un acte de
bogeria. Sana, necessària, innegociable
follia
Contra la seca ignorància, fecundem
rebel·lia clara: Rialla on brolla
la raó, la teua, la meua, la
nostra...
A punt de caure, sí, estem avui
A punt de trencar-nos, potser
Esta nit, una altra vegada
Però cuidar el nostre jardí
Ahir, avui, demà, és un acte
de pluja calma. És deixar respirar
el camí. Somiador, valent i ben despert...
Ximo Segarra
