Perquè hi ha arbres que són arbres
però, també, són pluja. I quan els veus
ballar no pots fer altra cosa que somriure...
I seguir fent movent somiant el teu
camí. Plovent cantant dibuixant
sense amagar les teues
arrels. Vivint, ahir i
demà, com si
només
existís
existís
l'avui...
Sense por
de respirar la teua
dolça solitud. Sense trair
els teus principis. Ni els teus finals.
Ximo Segarra
