Esta vinyeta és un "remake" que he fet avui a partir d'una
que ja vaig publicar en el meu vell blog Las cositas de Acapu.
Quan? Quan va ser això? Doncs fa gairebé 8 anyets, quan el
"molt honorable" Paco Camps era president de la Generalitat
Valenciana. No sé quant de temps va estar gent com ell en
la Generalitat, però per a molta gent (jo inclòs) va ser un
malson molt molt molt llarg... La veritat és que van
arrasar, sí, no en el sentit de campions i tal, no.
Van arrasar en el sentit de deixar la meua
terra com un solar estèril, i la cultura
valenciana menyspreada i humiliada.
Fora d'ací, de Castellò, València i Alacant,
potser va passar inadvertida tanta destrossa, i
potser la gent de fora es va quedar només amb el
caloret de la Rita, "los trajes" de Camps i l'aeroport
de Carlos Fabra, però ací sí ho sabem, tot el
mal que van fer. I no ho oblidem. Perquè
eixe muntó de merda (parlant en plata)
ens va voler furtar a molta gent
el més sagrat que hi ha: l'alegria
de viure. Però encara "vencidos y
desarmados" mai vam deixar de lluitar.
Mai.
I per això estem ací,
ben vius i amb el nostre
somriure rebel plantant cara.
