.jpg)
Algú podria pensar que, després d'anar-se'n el rellotge, l'home es va
morir perquè es va quedar sense temps. Però no, només era un
rellotge, un rellotge que necessita temps per a ell mateix.
La vinyeta està basada en un rellotge que vaig perdre fa molts anys,
quan jo era un estudiant universitari en València. Alguna vegada he
pensat en ell (en el rellotge que se'n va anar) (i en l'estudiant
universitari que vaig ser), i si sóc sincer no els enyore:
tant un com l'altre van aprendre (o això vull creure)
a volar, a somiar desperts, perquè eixa és la millor
manera d'aprofitar el temps que viu dins nostre.
