"Però no podia deixar de pensar que les monges i els capellans són contraris a la
indústria, al progrés, i, si es mira bé, a la vida. [...] És una cosa que es veu a colp
d'ull: les monges van vestides com el moment que l'ordre va ser fundat. I no
és que els fundadors pensaren un vestit, tapadet i ample, sinó que les dones del
és que els fundadors pensaren un vestit, tapadet i ample, sinó que les dones del
poble anaven, en aquella època, vestides així. Si ara en fundaren un, d'ordre, seria la
cosa més natural que, sense ornaments de cap classe, les monges portaren els vestits
que porta una obrera. Però com que són gent ancorada en el temps, han de portar les
vestimentes ridícules, incòmodes i passades de moda que portaven les obreres o les
llauradores de l'edat mitjana. Són gent que no té sentit del pas del temps. Per això no
tenen pressa. I els capellans? Has vist una cosa més rara que voler viure sense dones?
Els apòstols en tenien, de dones, i el mateix Jesucrist, potser en tenia també, si és
que ha existit, que jo les coses que no sé del cert, me les crec o no me les crec.
Però m'emprenya més que res que no estimen la vida, que la vida de
veres la posen en un altre món. És a dir, en la mort".
Isabel-Clara Simó
en "Júlia"
