Sense paraules 

 

 

Las personas con problemas de oído vivimos situaciones así, 

o más peores, o más mejores (no todos los malentendidos 

son mal) (hay algunos que son bien).

 

Ningú té l'autoritat per a dir-te com has de veure la realitat. 

Compartir amb calma i respecte mutu diferents punts de vista, 

clar que sí, això és bonic, a mi m'agrada parlar amb gent que pensa 

i creu coses diferents de les meues, sempre s'aprén, sempre em recorda

 allò que diu la saviesa popular: "Ningú té tota la raó, tots la tenim". 

Cosa ben diferent és si algú vol imposar-te la seua perspectiva, o vol

 dominar-te amb la seua fantasia, o vol engabiar el teu vol amb la seua

 absoluta veritat. Si algú vol anul·lar-te amb la seua egocèntrica raó 

envia'l a pastar fang. I potser tindrem por de fer-ho, d'enfrontar-nos,

 potser ja ens hem vist en situacions on ens manca el valor per a dir, per

 a fer, per a volar com en el fons de la nostra ànima sabem que volem

 volar. Però no hi ha altra. Si no ens vam atrevir en una situació passada,

 la vida ens ho tornarà a posar al davant i podrem enviar al kàiser o al

 torero o al rei de torn a pastar fang. Sí, potser ens sentirem tremolar 

fins al moll de l'os i les cames pareixeran fetes de mantega però 

és alliberador dir amb bones paraules i amb fermesa el que 

pensem i el que sentim. I, encara amb el cor tocant 

la bateria a ritme de rock, podem 

seguir el nostre camí.

Vull dir que tu tens la teua pròpia manera de veure la realitat, 

la teua pròpia fantasia preferida, i segurament, com totes les fantasies 

de l'univers conegut i desconegut, la teua està en constant evolució, està

 en constant, o inconstant, moviment i sempre, sempre, està buscant la

 millor manera d'estimar-te, la millor manera d'estimar. Fes-la créixer,

 fes-la viure, observa, reflexiona, mou-la, comparteix-la...

Anem anem 

 

 

Versión nueva de un poema visual que hice hace exactamente, 

y de eso estoy completamente seguro, unos años y medio, tirando 

por lo bajo o tal vez por la calle de en medio, aproximadamente. 

Un saludo y hasta luego, más o menos.

 

La lectura ens connecta.

«El artista puede pasarse la vida entera en busca del 

sentido de la misma; escribiendo, disertando sobre la propia 

existencia o la de otros; o creando personajes que, como 

él, vivan en continua búsqueda».

«Esto no debe confundirse con la inútil búsqueda de la 

personalidad del autor en sus personajes pues, como señala 

Auden, expresar toda la complejidad del ser, "presentar 

artísticamente una personalidad humana, en toda su 

profundidad, en su dialéctica interna, en su 

auto-revelación y su auto-ocultamiento a 

través de un solo personaje es 

casi imposible"».

«La identidad, cuanto más tratamos de fijarla o aprehenderla, 

más huidiza se vuelve, escapándosenos de las manos».

«Pues la exploración del yo solo será posible a partir 

de la comunicación con el otro».

Ana Isabel Méndez 

en "Identidad, lenguaje y pensamiento en la literatura del siglo XX"


En su libro Ana Isabel Méndez cita a Fernando Pessoa, y con esa 

cita terminaré esta breve colección de citas: 

«Abolir el dogma de la personalidad: cada uno de nosotros 

debe ser muchos. El arte es la aspiración del individuo 

a ser el universo».