Les persones cada dia més perdudes.
Els codis QR i els codis TN (codis toca nassos) cada dia més presents...
dissabte, 8 de gener del 2022
dijous, 6 de gener del 2022
Crec que no fa falta dir que la vinyeta d'avui, més que inspirada,
és quasi una còpia d'una il·lustració molt coneguda i reproduïda des
dels anys 40 del segle passat. Vull pensar que a Antoine de Saint-Exupéry
no li hauria causat molta molèstia veure la meua vinyeta, i que al petit príncep
no l'ha emprenyat el retrat que li he fet quan avui he visitat el seu planeta.
També espere que a la normativa lingüística vigent no li moleste això
de "petet", que potser no és molt normatiu, però sí que és un mot
utilitzat (almenys ací, a la terra del caloret).
Bé, en tot cas, com la vinyeta d'avui és la primera de l'any, us desitge
bon any... i, clar que sí, bons petets prínceps! :-D
dimecres, 29 de desembre del 2021
(Atensión atensión: este escrito está escrito con seseo y con
salero)
Si alguien me preguntara por qué he hesho una versión nueva
de una
viñeta que no es, presisamente, la culminasión del humor
inteligente, le
respondería que soy rereinsidente.
Yes, it is: Además de reinsidente por volver a dibujar una
viñeta
fasilona y tontorrona que ya hise hase seis años, soy rereinsidente
porque, por si no había sufisiente con el shiste de la rana hasiendo
raning,
ahora voy a contar un shiste de sharcas. Sí sí sí, ahí va:
¿Qué hase un sapo tirao en un sofá con un mando a distansia?
¿No lo sabes? Yo sí: El sapo está hasiendo sápping.
Hala, el niño que habita en mí ya se ha quedao satisfesho y
felís.
Otro día contaré otro shiste igual de fasilón, o más todavía. ¡Hasta
luegos,
ranitos y sapitas, que shapoteéis con goso y con alegría
en vuestros sharcos y
en vuestras sharcas!
dimarts, 28 de desembre del 2021
No volia acabar l'any sense publicar unes fotos que
encara no havia penjat de camisetes i tasses.
Són de l'últim any i
alguna també és de finals de l'any passat,
quan vaig començar, amb la generosa
ajuda de la meua germana Mònica,
amb això d'escampar per l'univers tasses i
camisetes made in acapu.
Bé, de moment no ho hem escampat per un univers molt llunyà:
la majoria dels
encàrrecs han vingut d'ací mateix, de la ciutat de Castelló
i de pobles
propers, i també de la veïna València hem tingut uns quants.
La resta s'ha
repartit per Catalunya, el País Basc, Madrid i Andalusia.
En tot cas, estic
agraït a eixes persones que s'han atrevit a convertir
les meues vinyetes i
il·lustracions (i també coses antigues i descatalogades
com aquella capçalera
que tantes vegades vaig dibuixar per a tantes
i tantes portades
del Kastelló, una publicació fa molts anys
desapareguda però que
sempre portaré al cor).
I... què estava dient? Sí, que estic molt agraït a
eixes persones,
per fer de les meues vinyetes i dibuixos una realitat més
física i menys
virtual, jo vinc d'un món de tinta i de paper, de portar d'ací
cap allà
exemplars impresos, d'olorar i escoltar les pàgines acabades
de nàixer...
I el món de les xarxes socials té un no sé què d'irrealitat que
mai
m'acaba de deixar satisfet... Però el que deia: gràcies a la gent que
heu
fet encàrrecs, per la confiança i per la paciència quan la
impremta s'ho prenia
amb massa calma... I per ajudar-me
a continuar endavant amb el meu art :-)
L'any que ve és, com sempre, una incògnita, ni tu ni jo ni la veïna
ni el veí
sabem per on anirem o si anirem per algun lloc.
En el meu cas, segurament
alguna vinyeta o dibuix deixarà
el món de les pantalles per a prendre cos en
forma de
camiseta, o tassa, o un tros de paper...
Tot ho veurem.
O no. O sí.
Ja
vos aniré dient com va la cosa
:-)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)