Ay ay ay... Hay menús por ahí, por acá y por todas partes que... en fin, 

no diré nada más, no quiero empachar a nadie con mis opiniones ya

 tantas veces expresadas sobre el panorama socioeconomicocultural

 actual y tal. Mejor mirad los informativos oficiales y afines, ahí 

sí que hay muchos... hay muchos... Ay ay ay...

 

Fa dos anys que vaig fer esta vinyeta i encara no l'havia publicat ací. 

Hui he pensat que potser ja està desfasada, però he recordat un breu

 diàleg de "Poder absolut", una pel·lícula de Clint Eastwood, i he arribat 

a la conclusió de que no està tan desfasada, la vinyeta. Ni la pel·lícula

 tampoc, a Clint Eastwood el busca desesperadament la versió 

nord-americana de les clavegueres de l'estado aspañó, i no 

el busquen per a fer-li carícies, precisament. La seua filla, en 

veure que el pare va a eixir de casa, li diu: "Eixir és perillós." 

I el pare li contesta: "Sempre ho ha sigut." I se'n va.

 

"La foscor no pot traure'ns de la foscor. Només la llum pot fer-ho. 

L'odi no pot traure'ns de l'odi. Només l'amor pot fer-ho."

Martin Luther King

 

La viñeta de hoy va de pajaritos y pajarracos.

 

Vinyeta dedicada a la gent que va mantindre encesa la flama orelluda

 quan el club era poca cosa més que un zombi descosit.

 

No sempre dibuixar és sinònim de pau i harmonia. De vegades és

 necessari traduir a l'idioma de la tinta i el paper les angunies i les

 frustracions pròpies. Encara que siga, com en este dibuix de fa 4 anys,

 inventant un personatge i així el reflex de l'espill dibuixat no és tan colpidor.

 

Quien algo quiere, algo le tuesta.