(un dibuix d'abril de fa 4 anys i que encara no havia publicat ací)

 

Viñeta gran formato para la pezluquería RosTres de Castelló.

 

«―Però si ens sobren moltes hores.

―Hi ha moltes hores que no treballem, sí: però ¿i temps per a pensar? 

Si no estàs conduint a cent cinquanta per hora, a una velocitat que no 

et deixa pensar en altra cosa que el perill, llavors jugues a alguna cosa 

o t'estàs assegut en una sala on no pots discutir amb el televisor de

 quatre pantalles ¿Per què? Perquè el televisor és "real". És immediat, 

té dimensió. Et diu què has de pensar i et bombardeja fins a ficar-t'ho

 dins. Ha de tenir raó. Sembla tan raonable. Se t'endú tan de 

pressa cap a les seues conclusions que la teua ment 

no té temps de protestar...».

Ray Bradbury (Fahrenheit 451)

(versió nova d'una vinyeta que vaig fer fa uns quants anys)

 

«Sobre todo examinen lo habitual. No acepten sin discusión las

 costumbres heredadas. Ante los hechos cotidianos, por favor, 

no digan "Es natural”. En una época de confusión organizada,

de desorden decretado, de arbitrariedad planificada y de 

humanidad deshumanizada… Nunca digan “Es natural”, 

para que todo pueda ser cambiado». 

Bertolt Brecht 

 

Si viure és un art, aprendre és un ball. Sí: ballar, com caminar, és 

anar i vindre entre equilibri i desequilibri, del cos i de la ment i de 

les emocions i de tot plegat. O tot desplegat. Balleu, moveu-vos, 

no vos ancoreu per sempre com escultura de pedra, que 

aprendre és un ball, i viure és un art.

 

Palabra de Dos. O de Tres, vaya usted a saber. Quizá sean Cuatro y yo no me enteré.

 

Anàlisi geoestratègica de la caca.