Ningú té l'autoritat per a dir-te com has de veure la realitat.
Compartir amb calma i respecte mutu diferents punts de vista,
clar que sí, això és bonic, a mi m'agrada parlar amb gent que pensa
i creu coses diferents de les meues, sempre s'aprén, sempre em recorda
allò que diu la saviesa popular: "Ningú té tota la raó, tots la tenim".
Cosa ben diferent és si algú vol imposar-te la seua perspectiva, o vol
dominar-te amb la seua fantasia, o vol engabiar el teu vol amb la seua
absoluta veritat. Si algú vol anul·lar-te amb la seua egocèntrica raó
envia'l a pastar fang. I potser tindrem por de fer-ho, d'enfrontar-nos,
potser ja ens hem vist en situacions on ens manca el valor per a dir, per
a fer, per a volar com en el fons de la nostra ànima sabem que volem
volar. Però no hi ha altra. Si no ens vam atrevir en una situació passada,
la vida ens ho tornarà a posar al davant i podrem enviar al kàiser o al
torero o al rei de torn a pastar fang. Sí, potser ens sentirem tremolar
fins al moll de l'os i les cames pareixeran fetes de mantega però
és alliberador dir amb bones paraules i amb fermesa el que
pensem i el que sentim. I, encara amb el cor tocant
la bateria a ritme de rock, podem
seguir el nostre camí.
Vull dir que tu tens la teua pròpia manera de veure la realitat,
la teua pròpia fantasia preferida, i segurament, com totes les fantasies
de l'univers conegut i desconegut, la teua està en constant evolució, està
en constant, o inconstant, moviment i sempre, sempre, està buscant la
millor manera d'estimar-te, la millor manera d'estimar. Fes-la créixer,
fes-la viure, observa, reflexiona, mou-la, comparteix-la...