sábado, 10 de marzo de 2018














Perquè hi ha arbres que són arbres 
però, també, són pluja. I quan els veus 
ballar no pots fer altra cosa que somriure... 
I seguir fent movent somiant el teu 
camí. Plovent cantant dibuixant 
sense amagar les teues 
arrels. Vivint, ahir i 
demà, com si 
només 
existís 
l'avui... 

Sense por 
de respirar la teua 
dolça solitud. Sense trair 
els teus principis. Ni els teus finals. 





Ximo Segarra