.jpg)
Amb esta vinyeta finalitza una etapa de molts anys fent i publicant dibuixos
i vinyetes d'una manera intensa i regular. És cert que l'últim any la intensitat ja
no era tanta, i la regularitat tampoc: he dibuixat i he publicat poquíssim, i feia
mesos que sabia que un post així, dient adeu, acabaria arribant.
De vegades hem d'acceptar que el somni, o la il·lusió, o, per a dir-ho clarament,
l'eixida professional, no s'ha fet realitat, que l'esforç i el temps dedicat no ha
donat els fruits que volíem. Ja ho vaig haver de fer quan era jove amb un fanzine
anomenat Kastelló. Ara, com aleshores, no em penedisc dels anys de treball molt
o poc o ―quasi sempre― gens pagat, perquè sé que l'art és així: mai és estèril
si aconsegueix obrir el cor, el somriure, el pensament d'algú. Sé que un fracàs,
com un èxit, mai és complet: alguna vinyeta bona he fet i sé, per tant,
que renunciar a continuar no significa renegar o avergonyir-me
de l'etapa que ara acaba.
No vol dir açò que l'acapu que soc deixa de viure, jo dibuixe des que tenia
2 o 3 anys i de tant en tant dibuixaré, i algunes cosetes gràfiques publicaré,
ací o en altres llocs els pròxims anys. Però serà molt ocasionalment,
segurament acompanyant algun text.
Ara el meu brollar creatiu necessita, més que res, escriure.
Estic escrivint ara, i tu m'estàs llegint. És això el que faré,
és així com ens trobarem, si vols, d'ara en avant.
He d'agrair a les persones que m'heu donat suport en l'etapa que ja s'acaba.
No diré noms, heu sigut moltes i no vull oblidar-me de cap. Unes ho heu fet
amb això dels "m'agrada", o comentant, altres de viva veu quan ens trobem en
el món real, altres encarregant-me camisetes, o tasses, o vinyetes per a
comerços, o editorials, o projectes diversos. Altres ho heu fet d'una
manera més propera i directa. Gràcies :-)
I diria més, però és moment d'escriure la paraula FI, és així com podré començar
a contar un nou conte, o un nou capítol, o una nova història :-)
