divendres, 12 d’abril de 2019














Cuidar el nostre jardí, avui, és un acte de 
bogeria. Sana, necessària, innegociable 
follia

Contra la seca ignorància, fecundem 
rebel·lia clara: Rialla on brolla 
la raó, la teua, la meua, la 
nostra...

A punt de caure, sí, estem avui
A punt de trencar-nos, potser
Esta nit, una altra vegada

Però cuidar el nostre jardí
Ahir, avui, demà, és un acte
de pluja calma. És deixar respirar
el camí. Somiador, valent i ben despert...







Ximo Segarra