dijous, 25 de gener del 2018












Esta vinyeta és un "remake" que he fet avui a partir d'una 
que ja vaig publicar en el meu vell blog Las cositas de Acapu
Quan? Quan va ser això? Doncs fa gairebé 8 anyets, quan el 
"molt honorable" Paco Camps era president de la Generalitat 
Valenciana. No sé quant de temps va estar gent com ell en 
la Generalitat, però per a molta gent (jo inclòs) va ser un 
malson molt molt molt llarg... La veritat és que van 
arrasar, sí, no en el sentit de campions i tal, no. 
Van arrasar en el sentit de deixar la meua 
terra com un solar estèril, i la cultura 
valenciana menyspreada i humiliada. 

Fora d'ací, de Castellò, València i Alacant, 
potser va passar inadvertida tanta destrossa, i 
potser la gent de fora es va quedar només amb el 
caloret de la Rita, "los trajes" de Camps i l'aeroport 
de Carlos Fabra, però ací sí ho sabem, tot el 
mal que van fer. I no ho oblidem. Perquè 
eixe muntó de merda (parlant en plata) 
ens va voler furtar a molta gent 
el més sagrat que hi ha: l'alegria 
de viure. Però encara "vencidos y 
desarmados" mai vam deixar de lluitar. 

Mai. 

I per això estem ací, 
ben vius i amb el nostre 
somriure rebel plantant cara.